dijous, 31 de gener de 2008

L'anglès serà ineludible a partir del 2009 per tenir títol universitari

Els estudiants que accedeixin per primera vegada a la universitat a Catalunya el curs 2009-2010, quan la major part de les actuals diplomatures i llicenciatures s'hagin reconvertit en títols de grau, hauran d'aprendre anglès al llarg dels quatre anys de carrera i acreditar-ne el domini, fins a arribar al nivell requerit en els respectius plans d'estudis, per obtenir el títol. L'exigència començarà afectant el setembre vinent els estudiants que accedeixin a les primeres 35 titulacions oficials de grau amb què s'inaugurarà la reforma universitària.
Nou de les 12 universitats catalanes, sis de públiques i tres de privades, esgoten el termini per aconseguir de la Conselleria d'Innovació, Universitats i Empresa l'autorització formal per oferir els primers 35 títols oficials adaptats al nou espai europeu d'educació superior, un mercat comú que, a partir del 2010, es pretén que faciliti la mobilitat d'estudiants i professors entre els països de la UE.
Universitats ja ha avisat, no obstant, que per aconseguir el plàcet les propostes de les universitats han de fer constar "l'exigència del coneixement d'una tercera llengua, preferentment l'anglès, amb un nivell adequat i d'acord amb les necessitats que tindran els titulats en cada estudi". Reclama, a més, que "s'especifiquin els mecanismes que facilitaran l'aprenentatge d'aquesta tercera llengua i les formes d'acreditació previstes". En el cas contrari, "no hi haurà autorització", va confirmar la comissionada d'Universitats i Recerca, Blanca Palmada, a aquest diari.
La iniciativa persegueix fer front a una evident debilitat: la majoria d'estudiants arriben a la universitat amb un coneixement deficitari de l'anglès que hipoteca les seves possibilitats d'accés a la informació, les expectatives de mobilitat internacional i la seva ulterior competència professional.

SENSE BAGATGE
Per posar un exemple, en el cas dels mestres, la majoria dels titulats que accedeixen per primera vegada a un lloc de treball no tenen el bagatge necessari per poder impartir matèries no lingüístiques en anglès, una opció amb una eficàcia que ja ningú discuteix si es vol que, al finalitzar l'escolarització obligatòria als 16 anys, els alumnes sàpiguen comunicar-se en aquesta llengua. Circumscriure el coneixement de l'idioma estranger a les hores, sempre limitades, en què s'imparteix la matèria lingüística en col.legis i instituts és, segons els experts, insuficient.
Els reiterats intents en l'àmbit universitari amb l'objectiu d'incrementar les habilitats dels estudiants en una llengua estrangera, a través dels diferents cursos voluntaris i les escoles d'idiomes dels mateixos centres universitaris, han tingut un abast de fet limitat. D'aquí ve la renovada voluntat de l'Administració, que ara ha vist l'oportunitat d'atacar aquest dèficit aprofitant l'obligada conversió de les diplomatures i llicenciatures en títols de grau.
Aquesta no és l'única mudança que s'acosta. La demanda de nou accés als 35 primers títols adaptats al mercat comú europeu que es volen començar a oferir a partir del curs 2008-2009 s'haurà de situar al voltant dels 80 estudiants, "excepte en casos singulars que hauran de justificar-se expressament", i "mai per sota de 30", es fa constar en el document definitiu que fixa els criteris per elaborar el mapa de títols de Catalunya.

JUSTIFICAR-NE LA DEMANDA Per poder avaluar la viabilitat de les carreres, el document proposa que en les sol.licituds s'"incloguin elements que indiquin que hi ha una demanda real, social i d'estudiants", que s'"aportin estudis i avals externs" que justifiquin la necessitat de programar- les i que es comptabilitzin les sol.licituds de places que han registrat els últims anys les titulacions afins com a mesura orientativa.
Davant dels dubtes sobre la viabilitat d'una titulació es proposa una única sortida per oferir- la: compactar l'oferta. O sigui, crear estudis amb uns primers cursos comuns a altres disciplines i introduir la diversificació que conduirà a l'obtenció d'un títol diferenciat a partir del tercer any de carrera. Aquest model, que algunes universitats havien començat a posar en pràctica amb les especialitats filològiques que tenen escassa acceptació, s'obre a altres branques de coneixement, com Geografia, Història i Història de l'Art.
Les carreres europees també hauran d'incloure a partir d'ara la previsió de programar un període de pràctiques externes, que es portaven a terme durant els dos últims cursos. No seran necessàriament obligatòries per als alumnes, encara que "hauran de contribuir a desenvolupar competències que afavoreixin l'ocupabilitat dels titulats".

Font: JORDI CASABELLA El Periodico

dimarts, 29 de gener de 2008

Lost: últimes notícies!!!

El corazón nos dice que lo más importante de la semana es el inicio de la cuarta temporada de Lost, un arranque que venimos esperando desde hace doscientos cuarenta y dos días (con sus noches). Pero el cerebro, que es más prudente, nos obliga a hablar primero sobre la Huelga de Guionistas. A no desesperar, que las noticias sobre el asunto también son buenas.

En los últimos días ha habido docenas de informaciones cruzadas sobre el asunto, y se han usado varias palabras para explicarlo: estudios, sindicatos, contenciosos, presiones, salarios, acuerdos, compensación, incremento, directores, oscars, productoras, intereses. Yo, en lo personal, estoy aburridísimo de leer sobre el tema. La verdad puede resumirse con velocidad.

La huelga: el principio del fin
Un día los Guionistas se dan cuenta de que son los peor pagados de la industria del espectáculo y se van a la Huelga. Después de doce semanas, las Cadenas descubren que los Reality son baratos y tienen mucha audiencia. La gente se queja un poquito, pero enseguida se pone a ver series atrasadas, o de otros países. Durante la semana trece los Guionistas fingen que están a punto de llegar a un acuerdo. Dos días antes de los Premios Oscars todo se soluciona.

Ahí está. He explicado todo lo que ocurrió y también lo que ocurrirá. La Huelga se acaba en un par de semanas, señores, y los Guionistas pierden la batalla. No les dan todo lo que piden, sólo un poquito, y con eso estarán más o menos felices por un tiempo. La Industria gana otra vez. Es posible que sea la última vez que gane, pero gana. Fin del asunto. Ahora vamos a lo que nos importa.

Lost: el principio del fin
Lo que nos importa ocurrirá a las nueve de la noche del 31 de enero (hora de Nueva York) pero para nosotros será ya la madrugada del 1 de febrero.

La serie Lost, sin duda la más exitosa y creativa de lo que va de siglo, comenzó a emitirse en septiembre de 2004 y, después de tres temporadas completas, hemos pasado ya por sesenta y nueve episodios. El que veremos el viernes se llama “The Beginning of the End” y será el número setenta.

Por lo que sabemos, esta temporada tendrá dieciséis capítulos y —por los motivos de la huelga— sólo hay asegurados ocho. Tendremos emisiones periódicas constantes todos los viernes, hasta el 21 de marzo. Después ya nadie sabe cuánto puede durar el habitual bache de Semana Santa. Dios lo dirá.

Los que hemos seguido esta serie desde el inicio ahora esperamos soluciones. Durante tres temporadas completa hemos aceptado incógnitas de lo más variopintas, y las hemos tragado sin chistar, hasta con placer. Yo, por lo menos, todavía no me he quejado. Pero ahora, que tenemos esta enorme madeja de dudas entre las manos, queremos deshacer el ovillo y empezar —por fin— a tejer el jersey.


Font: Bloc de Hernán Casciari