dimecres, 23 d’abril de 2008

Sant Jordi 2008

Booones!!!

Avui és Sant Jordi. I a casa nostra, celebrem una mena de "diada" oficiosa on les roses, els llibres i l'amor (expressat de moltes formes i maneres) es barregen en una jornada que es viu bàsicament als carrers, on la gent passeja, mira, busca i toca tot el que hi ha a les parades de llibres i roses. Els mitjans de comunicació també acostumen a sortit al carrer, on fan els programes en cèntrics stands on entrevisten escriptors, presidents de gremis implicats en el dia d'avui o celebritats locals.
Aquest any el llibre d'en Zafón suposo que arrasarà, però a part dels bestsellers i els longsellers, hi ha petites joies que espero trobar. Aquest any les editorials han tret els seus escriptors estrella al carrer i sobretot a Barcelona. És la centralització a la capital, evidentment, però per sort, per aqui a Girona, sempre veiem algun autor "autòcton" d'aquestes contrades.

Sobretot, i per sobre de tot, passem-ho bé!!!

Per cert, m'agradaria que em diguessiu quins llibres us han regalat aquest any, aixi tindre algunes propostes per llegir i si m'agraden, recomanar-los al bloc.
De moment us adjunto unes imatges "virtuals" de la diada!

dimarts, 22 d’abril de 2008

Al còmic Pepe Rubianes: Molts Ànims!

Hola Pepe! Tu no em coneixes, però jo tinc la sensació que tu ets com un tiet llunyà, el transgressor de la familia, aquell que el veig uns pocs cops l'any però que periòdicament tinc present perquè en sento noticies, el veig per la "tele" o el vaig a veure al teatre.`
Segurament aquests dies estàs passant un calvari ja que tot i que la medicina ha avançat molt, la paraula de la malatia que t'han diagnosticat fa por! Bé, primerament fa por. Llavors, amb el temps, suposo, que amb l'humor que et caracteritza, ets fins i tot capaç de treure-li punta al tema i possiblement ja se t'estant acudint coses a dir si cal al proper espectacle. M'equivoco? Segurament no!

Doncs bé, estimat tiet Pepe, t'escric aquestes ratlles en un bloc que mai llegiràs. Serà un text que jo aniré veient, i espero que ben aviat quan la rellegeixi pensi:

Mira, tal dia farà un any que en Pepe va tenir aquest ensurt! Sort que no va ser res!


També et volia dir que estic molt indignat amb alguns energúmens d'aquest món, gent que pretén aprofitar aquest mal trangol que passes per mirar de fer "llenya de l'arbre caigut". Sort que amb tu no podran, però em fot que al món hi hagi tants cretins, saps tiet? Resulta que ells no entenen que la teva feina és ser un bufó, que ets aixi de directe, de políticament incorrecte, d'essencialment humorista i que estàs per sobre de les formes i dels protocols. I clar, com que els toques allò més sagrat: Idiologia política, religió, monarquia, o el que faci falta, ara es volen venjar! Quina colla! En fi, no podràn pas, oi?
Recupera't ben aviat, que et vull veure en el proper dinar familiar, d'acord? I segueix com sempre i no canviis mai! Una abraçada!

Teatre: Com pot ser que t'estimi tant

Aquest cop era divendres. Al Teatre municipal estava força ple i el públic a diferència d'altres vegades, era força jove, suposo que pel refent televisiu de les T que tenia molta gent: "Jet Lag".
La veritat es que esperava amb força expectació aquesta obra, ja que n'havia llegit que era una temàtica diferent a tot el que havien fet les T de Teatre. I relament, em van sorprendre i agradar! Va ser una de les millors obres de la Temporada.
Tot gira al voltant d'una escenografia espectacularment ben dissenyada, que és un personatge més de l'obra i que li dóna força a la història i permet anar-nos transportant fins i tot d'una manera molt creïble en el temps ens els diferents flashbacks que ens porta la història.
Respecte al director Daulte, el puc felicitar pel text i la història que els hi ha escrit, on crec que han pogut demostrar fins on arriben com a actrius! Hi ha un moment a l'obra, quan el personatge que interpreta la Carme Pla explica la seva infantesa que realment fa estralls al públic. Un toc Daulte, sens dubte! A més, la història està ben tramada i és un repte, interpretativament, per les actrius.


Sens dubte una obra que no us podeu perdre!
Consulteu la web de les T

Fitxa Tècnica de l'obra

Dirección
Javier Daulte

Traducción
Víctor Muñoz

Escenografía
Jon Berrondo

Vestuario
Marian Coromina

Iluminación
Albert Faura (aai)
Carlos Lucena

Sonido
Francisco Grande

Con
Mamen Duch, Míriam Iscla, Marta Pérez, Carme Pla, Àgata Roca

Producción
Teatre Nacional de Catalunya y T de Teatre
Con la colaboración de
Ministerio de Cultura – INAEM y Teatre Zorrilla de Badalona

Espectáculo recomendado a partir de 12 años
Duración aproximada
1 h 35 minutos (sin entreacto)

Font: Teatre Nacional de Catalunya