dilluns, 22 de maig de 2006

Girona es va omplir de Flors...

Girona va acabar dissabte, la 51a exposició de flors, monuments, patis i jardins. El Temps de Flors és doncs, una bona excusa per retrobar-nos amb antics racons de la ciutat que visitem poc, com el barri vell, els banys àrabs, el claustre de la catedral, el passeig arqueològic, o la perduda vall de Sant Daniel.

Si en tenim possibilitat, val la pena posar-hi tots els sentits dels que disposem: Amb la vista observarem creacions i muntatges insospitats; amb l'olfacte, gaudirem de nombroses olors si ens afanyem a visitar-la els primers dies; el tacte ens permetrà tocar parets mil·lenàries de pedra freda o llambordes obstinades a perdurar al llarg dels segles...

En fi, un recorregut al gust i mida del protagonista, que permet passar una estona agradable amb parella, amics o sol, molt recomanable per la mainada (sobretot en hores de poc sol), i que des d'aqui us convido a gaudir-ne l'any vinent.

Per cert, vàreu visitar-la aquest any? Que us ha semblat? us agrada?

Per acabar el "post", us adjunto unes fotografies (amb perdó dels que realment en saben fer) que em vaig atrevir a fer amb la meva càmara de butxaca.

Fins aviat!!!










1 comentari:

Marc ha dit...

Resumint:

- Et deleites la vista amb les flors (i amb les guiris cabroncete, que ja ens anem coneixent)

- L'olfacte amb la olor de les flors... (i amb les guiris jiiijiiii)

- Amb el tacte les parets... doncs tu que hi anaves acompanyat podries tocar a la teva parella... tu ves tocant parets que encara descobriras alguna alèrgia o agafaras alguna cosa... Ah!! I les guiris!!!

- I l'oida? Ens podem deixar hipnotitzar per la múltitud d'accents estrangers (usease, a veure què diuen les guiris) i els exabruptes que deixa anar la gent que fa cua per fer la foto de rigor?

- I el gust què, pobre? Ens podem menjar una flor? una paret? Una guiri?