dimecres, 11 de setembre de 2013



Bona diada!

Avui commemorem i recordem a les dones i als homes que van lluitar per defensar la nostra terra. Espero que a partir d'ara també recordem que si som capaços d'enllaçar-nos com a poble prop de 400 km podem fer realitat molts somnis i arribar als volguts horitzons.

Aquesta tarda em trobareu al tram 584 de la via catalana.

Bona via i endavant!

Aquesta és una de les baules (#98) que conformen la cadena de blogs enllaçats per la independència. M'agafo fort a la baula del company Jordi Dorca. I la baula següent correspón al blog Papallones en la llum, de la Sandra. Continueu cap allà!

dimarts, 16 de juliol de 2013

Bloc-Via cap a la Independència


Com passa el temps. Encara recordo perquè un bon dia se'm va ocórrer això de fer un bloc. La idea era dir al món totes les coses que em passaven pel cap, comentar els llibres que llegia, les pel·lícules que veia, les receptes de cuina que més m'agradaven i les idees que pel meu cap voltaven. Vaja, com molts altres blocs! 


La cosa va anar bé durant un temps, certament. Però un dia veia una pel·lícula i pensava: "L'has d'afegir al bloc. Uf, ara és tard. Ja ho faré demà." Però l'endemà tampoc ho feia i ho vaig anar deixant.

Fa uns 3 anys i mig vaig tenir la sort de ser pare, i a les ocupacions laborals i domèstiques, hi vam afegir les responsabilitats familiars pròpies de la descendència: "Plors, bolquers, caquetes, bava..." Gran experiència i més gran responsabilitat, però menys temps per oci i per tant, al bloc. Així que vaig anar perdent visites, cap cop hi anava a parar menys gent i la que ho feia de rebot, al veure'l tant abandonat, s'estimava més anar a una altra banda. 

I ara som aquí. Amb un fill preciós de 3 anys i mig i amb molta feina però amb una causa que val el trobar temps: "Aconseguir un estat propi". I què cal fer: Tot el que puguem. I ens cal fer-ne via.

A la Via catalana, ja tenim tram: 584 (Aiguaviva). I, ara, he sol·licitat enllaçar aquest bloc a la via digital.

Gràcies a totes i tots per les iniciatives. D'es d'aquest petit gra de sorra digital i escrivint al món, m'acomiado.  

P.D.: Potser torno a engegar i faig posts més sovint. Us sembla bona idea? ;) ||*||

dilluns, 9 de juliol de 2012

Virus DNS Changer

Avui dilluns 9 de juliol, l'FBI desconnectarà els servidors d'una xarxa de pirates informàtics estoniana desarticulada l'any passat que va crear el virus DNS Cahanger.

Aquest troià va ser creat el 2007. El DNS Changer afecta els sistemes operatius Windows, Linux i Mac OS. Bàsicament el que fa és modificar la configuració dels DNS (Servidor de noms de domini) dels equips afectats per tal que utilitzin els servidors dels pirates informàtics. D'aquesta manera, quan introduïm una adreça web al navegador l'ordinador contacta amb aquests servidors infectats i els pirates poden controlar la navegació de l'usuari, interceptar-la i mostrar pàgines web falses.

Des de la desarticulació de la banda de pirates l'FBI va obtenir una ordre judicial que li va permetre controlar els seus servidors i va fer que funcionessin correctament. I els ha mantingut operatius fins avui a les 18:00h de la tarda, ja que s'estima que prop de 70.000 equips encara estan infectats tant sols als Estats Units i uns 300.000 a tot el món desenvolupat. L'afectació va arribar fins als 600.000 ordinadors en el seu dia.

Com saber si s'està afectat.

1.- Podem accedir a la web i mirar si la pantalla que ens surt és de color verd o vermell. Si la veiem de color vermell estem afectats.

2.- Una altra web amb instruccions en castellà.

Què fer si finalment estem infectats

Òbviament, haurem de desinfectar l'equip. ;)

Informació relacionada:

Oficina de Seguretat de l'internauta, que depèn del govern espanyol.

dijous, 16 d’abril de 2009

l'Àngel fa anys...



I ho celebrarem aquest diumenge a Llagostera.

Per molt més!!!

dimarts, 18 de novembre de 2008

Teatre: A Won Woman Show

Laura Herts en un moment de l'espectacleDades de l'obra:

Guió i direcció: Laura Herts

Clown: Laura Herts

Escenografía: Le rire voyageur

Il·luminació i so: Raffaella Benini

Producción: Le rire voyageur









Quan vàrem rebre la programació del Temporada Alta 2008 a casa, recordo com si fos avui que la meva dona em va dir:

-Mira, aquest espectacle podria estar bé!

Recordo també, la meva raticència inicial. Podríem dir que no em sentia proper al gènere del clown, o que creia que no feia per mi. Afortunadament em va convèncer i al final, el diumenge passat, vàrem anar a veure la Laura Herts, al Teatre de Salt.

I quin bon ull que va tenir la meva dona! Quin espectacle, si senyor! La clown Laura Herts, interpretant el seu personatge de dona baixeta, desmanegada, i, perquè no dir-ho, un xic histèrica, va omplir de rialles, somriures, complicitat i intereacció tot el teatre i els que hi erem presents. Desprenent vitalitat en tot moment, i pràcticament sense sortir de l'escenari durant tota la durada de l'espectacle, Laura Herts, fa aparèixer les més treballades tècniques mímiques per fer-nos creure que s'altrera la fesomia del rostre, amb un fil i agulla imaginaris o que un hi ha més personatges a escena, que interacturen amb ella, per explicar-nos alguna determinada història.

Senzillament formidable. Una gran estona, una gran obra, una gran clown.

Espero retrobar-la de nou.

dimecres, 24 de setembre de 2008

Herois: 3x01 The Second Coming i 3x02 The Butterfly Effect


Atenció!
Aquest post pot contindre spoilers de la trama de la 3a temporada


I per fi es va fer la llum! jajajja, i ja feia estona que ho esperava. Ahir, senyors meus, vaig tenir el privilegi de veure els dos primers episodis del volum 3. I, a veure, l'única cosa que va salvar la vetllada és el cuquet que tenia per veure com continuava la història. I de fet, poca cosa més.

Els dos episodis estaven com embastats, i semblaven fets sense massa ganes de sorprendre el públic més exigent. Sembrats de tòpics i fent que l'actitud de certs personatges no estigui per res lligada a l'actitud que tenien als volums anteriors. I m'explicaré. En Nathan, disparat pel seu germà que ha vingut del futur, quan es recupera, creu que ha estat tocat per la voluntat de Déu. La Nikki, ex-stripper i teòricament morta en un incendi, ara es dedica a ser assessora d'un gobernador i té el poder de congelar, la Claire, que tothom es pensava que el seu poder radicava en la seva sang, sembla ser que en Sylar descobreix que realment el poder de curar es pot "entendre" llegint el seu cervellet; el científic que descobreix la substància que permet aotorgar poders a qui es vulgui, i es víctima del seu propi descobriment, al més pur estil del professor guillat., etc.

En fi, no sé què us va semblar a vosaltres, però l'espera a Lost, s'em farà menys distreta del que em pensava...

A vosaltres us va agradar?

dilluns, 22 de setembre de 2008

La Borsa, les finances i el món...

Bones!

Un amic meu, en Marc, m'ha fet arribar aquest text tant instructiu. Llegiu-lo!

Una vez llegó al pueblo un señor muy bien vestido, se instaló en el único hotel que había, y puso un aviso en la única página del periódico local, que estaba dispuesto a comprar cada mono que le trajeran por $10.
Los campesinos, que sabían que el bosque estaba lleno de monos, salieron corriendo a cazar monos.
El hombre compró, como había prometido en el aviso, los cientos de monos que le trajeron a $10 cada uno sin chistar.

Pero, como ya quedaban muy pocos monos en el bosque, y era difícil cazarlos, los campesinos perdieron interés, entonces el hombre ofreció $20 por cada mono, y los campesinos corrieron otra vez al bosque.
Nuevamente fueron mermando los monos, y el hombre elevó la oferta a $25, y los campesinos volvieron al bosque, cazando los pocos monos que quedaban, hasta que ya era casi imposible encontrar uno.
Llegado a este punto, el hombre ofreció $50 por cada mono, pero, como tenia negocios que atender en la ciudad, dejó a cargo de su ayudante el negocio de la compra de monos.
Una vez que viajó el hombre a la ciudad, su ayudante se dirigió a los campesinos diciéndoles:
- Fíjense en esta jaula llena de miles de monos que mi jefe compró para su colección. Yo les ofrezco venderles a ustedes los monos por $35, y cuando el jefe regrese de la ciudad, se los venden por $50 cada uno.
Los campesinos juntaron todos sus ahorros y compraron los miles de monos que había en la gran jaula, y esperaron el regreso del 'jefe'.

Desde ese día, no volvieron a ver ni al ayudante ni al jefe. Lo único que vieron fue la jaula llena de monos que compraron con sus ahorros de toda la vida.

Ahora ya tienen ustedes una noción bien clara de como funciona el Mercado de Valores y la Bolsa.