divendres, 8 de setembre de 2006

Tret de sortida de l'Any Masó (Setembre 2006 - Setembre 2007)


Bones a tots!

Dimecres vaig tenir el privilegi d'assistir a l'acte inagural de presentació de tot el que suposarà des del setembre d'aquest any 2006 fins el setembre de l'any vinent, l'Any Masó.

Al llarg d'aquest any, la Comissió de l'Any Masó, juntament amb les entitats col·laboradores, han impulsat tot un seguit d'exposicions i events per tal de difondre a tothom la figura de Rafel Masó, com a arquitecte noucentista que va revolucinar la Girona del seu temps, però també com a escriptor, politic, interiorista, i sobretot, ciutadà compromès.

Us recomano seguir de ben aprop les activitats que es faran, que visiteu les exposicions i si podeu, feu alguna de les rutes guiades (o pel vostre compte) dels edificis que va arribar a dissenyar (la casa de la Punxa, la farinera Teixidor, a Girona, la casa Cendra a Anglès, etc.)

Crec que si participeu en algun dels events d'aquest any, estaria bé que si en teniu ganes, ens ho fessiu saber a tots. Jo, almenys, aixi ho faré!

Gaudim tots de l'Any Masó!

dimarts, 29 d’agost de 2006

Donnie Darko, esquizofrènic... o no?


Tot i que no recordo ni si la van emetre més enllà d'un mes als cinemes de Girona, Donnie Darko és avui dia, el que anomenariem una "pelicula de culte". O no. ;) De fet, aqui és on entreu vosaltres. Sobretot si l'heu vista, podreu opinar de què us va semblar.

És l'esquizofrènia la responsable de les alucinacions d'en Donnie? Creieu en els universos tangents que es creen en l'espai-temps i que son altament inestables i que només poden percebre persones hiper-sensibles, com en Donnie?

En fi, que m'agradaria obrir el debat: Què creieu que passa a la pel·lícula? I perquè riu ell al final de la mateixa a la seva habitació?

Vinga, que és obert a tothom!

La vida vista per un adolescent que no sap dir mentides


Quant de temps!!

Aquest cop he fet vacances anticipades al blog! ;) En fi, això va com va, ja ho sabeu tots.

Últimament estic llegint força, sobretot llibres de temàtica de la programació informàtica, que és al que em dedico. Pero sempre (sobretot per vacances) trobo estones per llegir altres noveles, llibres, contes, poemes, etc.

Un dels últims que m'ha arribat a les mans és "El curiós incident del gos a mitjanit", de Mark Haddon. Un llibre molt recomanable, que tracta d'un adolescent, en Christopher, que té 15 anys i pateix una mena d'autisme que li dificulta una mica més del normal la ja complicada etapa vital. Aquest trastorn que pateix, el fa viure segons una lògica molt personal i de vegades, dificil d'entrende pels altres adults. Odia el marró i el groc i que els menjars es barregin al plat. Ah, i no sap dir mentides! Li encanten la lògica i les matemàtiques, els ordinadors, i no suporta que ningú el toqui!

Podrà en Christopher resoldre "El curiós incident del gos a mitjanit" emulant al seu admirat Sherlock Holmes?

dimarts, 13 de juny de 2006

Estatut 2006: Val la pena?

Hola a tots,

L'Estatut d'Autonomia d'una comunitat autònoma, és la "Llei de lleis" per aquest territori. Com que de moment no som un Estat, ens haurem de conformar amb això?
o no?
Perquè es clar, quina és la alternativa?
Es a dir, de debó serveix d'alguna cosa fer una mena de "vaga de fam politica"?

Tots creiem que podem aspirar a més, és més, HEM d'aspirar a més...Però d'alguna manera hem d'avançar i dificilment ho farem tot de cop. ERC proposa un vot de càstig, un vot negatiu, un vot que permetrria al PP legitimar tot el que ha fet perque diria que realment el poble de Catalunya i el poble d'Espanya han decidit democraticament que no volen un nou Estatut. I crec que ERC té bones intencions, però s'equivoca, perquè, sincerament, sé que s'ha de lluitar i intentar defensar els teus drets, però quedar-nos en el 79 em sembla una mala idea.


Us han convençut els del SI, sobretot després de veure la manera com defensen amb dents i ungles els del PP el NO?
Creieu que es el millor per Catalunya?
Passeu del tema de la politica i preferiu que parlem dels PowerPoints?

Què en penseu?

dilluns, 12 de juny de 2006

Els "simpàtics" PowerPoint

Qui de vosaltres no ha rebut mai un PowerPoint?...Tu?...N'estàs segur? Què passa, que vius aïllat a Islàndia i no tens cap compte de correu gratuit? Que t'has passat els últims 10 anys tancat a una cova al desert?

No, amics no, desenganyeu-vos: TOTS hem rebut els típics powerpoints, des dels de les ties en pilotes fins als que pretenen fer un mon millor.

Segurament, el que son un recull d'imatges boniques són un dels pocs que s'en salven, d'aquesta crítica. Sobretot si no tenen text. Però no patiu, son els que menys es reben (ostres amb en Murphy i la seva Llei...)

Tots tenim el tipic company de feina que li van els de caire sexual/pronogràfic i reenvia a tots els contactes els que li envien a ell, colapsant el servidor de correu de l'empresa. Però a ell això li és igual: Lo important és clickar, clickar, clikar...Send, send, send!!!

Llavors hi ha els de les cartes en cadena, que son aquells que després d'un text pèssim sobre el Bé i el Mal, et diuen que si no els reenvies, baixaran deu follets del fluorescent (que es veu que tots en tenim un tribu de follets que viuen a sobre dels fluorescents de les oficines) i et lligaran a sota la taula i t'obligaran a veure els episodis de "Heidi" comentats per la Leticia Sabater! O que quan surtis de casa, t'atracaran, caurà l'edifici, la parella et deixarà, tindràs un accident de cotxe i si sobrevius, segurament l'endemà baixaran la tribu de follets dels fluorescents i et remataran! Per favor!!

Segur que teniu la vostra pròpia opinió al respecte! Doncs la vull saber! Apa, animeu-vos que aquest post portarà cua...

Per cert, en podriem fer un PowerPoint, no? ;)

dilluns, 22 de maig de 2006

Henning Mankell: un bon amic dels seus amics



Bones!!

Tan de temps sense dir res, i avui postejo "doble", de moment.

Suposo que molts de vosaltres ja haureu sentit a parlar als mitjans de comunicació de Henning Mankell. Aquest escriptor suec (i director del Teatre Nacional de Mozambic), és l' autor de la sèrie de llibres de l'inspector Kurt Wallander però a mi personalment m'està captivant amb la seva primera novela després d'aquesta sèrie:El Retorn del Professor de Ball.

Si teniu un moment i no sabeu què llegir, us recomano que li doneu l'oportunitat a aquest suec d'entrar a casa vostra. Segur que al cap de poc temps, el deixareu tornar amb noves històries!

Sinopsi:
El desembre de l’any 1945, un avió britànic aterra a Bückeburg (Alemanya) i en baixa un home que porta una petita bossa de viatge negra; es dirigeix a la presó de Hamelin, on dotze criminals de guerra alemanys estan empresonats, amb una sinistra missió. Cinquanta-quatre anys després, a Suècia, Herbert Molin, un policia jubilat que porta una vida tranquil·la al poblet de Härjedalen, és assassinat d’una manera brutal: literalment, l’assassí l’ha mort a fuetades; a més, la policia descobreix unes petjades de sang molt estranyes al voltant del cadàver, com si algú hi hagués fet uns passos de ball. Un antic company de Molin, el jove Stefan Lindman, decideix viatjar a Härjedalen per tal d’esbrinar els fets tot i patir problemes greus de salut. A poc a poc descobrirà unes misterioses connexions entre la mort de Molin, els col·laboracionistes durant la segona guerra mundial i els grups neonazis del present. Però Lindman ja no pot fer marxa enrere: cada pista que troba és una nova passa que l’impulsa a conèixer la veritat.

El coneixieu? L'heu llegit? Què us sembla?

Girona es va omplir de Flors...

Girona va acabar dissabte, la 51a exposició de flors, monuments, patis i jardins. El Temps de Flors és doncs, una bona excusa per retrobar-nos amb antics racons de la ciutat que visitem poc, com el barri vell, els banys àrabs, el claustre de la catedral, el passeig arqueològic, o la perduda vall de Sant Daniel.

Si en tenim possibilitat, val la pena posar-hi tots els sentits dels que disposem: Amb la vista observarem creacions i muntatges insospitats; amb l'olfacte, gaudirem de nombroses olors si ens afanyem a visitar-la els primers dies; el tacte ens permetrà tocar parets mil·lenàries de pedra freda o llambordes obstinades a perdurar al llarg dels segles...

En fi, un recorregut al gust i mida del protagonista, que permet passar una estona agradable amb parella, amics o sol, molt recomanable per la mainada (sobretot en hores de poc sol), i que des d'aqui us convido a gaudir-ne l'any vinent.

Per cert, vàreu visitar-la aquest any? Que us ha semblat? us agrada?

Per acabar el "post", us adjunto unes fotografies (amb perdó dels que realment en saben fer) que em vaig atrevir a fer amb la meva càmara de butxaca.

Fins aviat!!!










divendres, 5 de maig de 2006

Calella, Primavera a la Costa Brava


Aquesta fotografia la vaig fer la setmana passada quan estava de vacances pel camí de ronda entre Calella i Llafranc. Tota la Costa Brava és fantàstica però aquest racó és molt especial.

D' adolescent, quan tenia cabòries al cap, hi caminava per poder pensar. Ara hi acostumo a anar amb la meva parella a passejar, a guadir del paisatge, del sol de primavera i de les platges que hi pots anar trobant.

Si no el coneixeu, us animo a anar-hi. De vegades el paradís es troba a la cantonada de casa. No cal anar sempre a l'altre punta de món per tenir revelacions místiques, no trobeu?

Fins aviat!

Recepta de Cuina: Pastís de Formatge

Pastís de formatge

Tipus: Pastís
Per a 4 persones
Temps de preparació: 10 min + 20 min
Dificultat: Molt fàcil

Rectificació: I la Becerres el va fer molt ´bo el pastís de formatge!

Ingredients
3oo gr Formatge Fresc (p.ex. de la marca d'una ciutat dels Estats Units que comença per Fil...)
3 iogurts de llimona (o naturals o grecs...anem probant ;) )
2 cullerades de farina de blat de moro (maizena o similar)
9 cullerades sucre
3 ous

Preparació
Triturar tots els ingredients junts
Untar un recipient amb mantega, perquè no s'enganxi el pastís
Posar 20 minuts al forn a 180°C

El deixem refredar abans de treure'l del motlle i ja està.

Es fàcil i boníssim! Animeu-vos i m'en dieu el què!!

La i és groga...La vida vista amb colors!

Hola a tothom!

L'altre dia a la feina faig escoltar una conversa que em va cridar l'atenció: En Marc i la Montse definien a persones i coses usant colors.

Per exemple, si un vol saber si en Zipi era el ros o el morè, ho té aparentment fàcil segons aquest mètode: En Zipi és el ros ja que la "i" és groga! Perquè? Doncs no ho sé!

Aixi que us proposo una mena d'enquesta a veure si l'opinó dels colors és universal o individual.

Determineu quins colors posarieu a:

-El Partit Popular.

-L'Estatut.

-El Barça.

-Les dones (en general)

-Els homes (en general)

-Altres (a cada resposta us proposo que afegiu alguna altra entrada i li designeu un color).

Què en penseu de veure la vida en colors?

dimecres, 3 de maig de 2006

Benvinguts!!!

Aquest és el blog de tots i per tots, per parlar del que m'inquieta i us inquieta, dels nostres gustos i preferències, de la nostra cultura i del nostre futur.

Com a informàtic que sóc, trobareu moltes referències a temes vinculats a aquesta professió, però també recomanacions literàries i cinematogràfiques, i d'altres coses que m'agrada fer però que sé que no faig tant bé com m'agradaria (fotografia, cuina, etc).

Segurament algun dia us parlaré de coses mes personals, però ja ho veurem.

Per ara, res més.