dilluns, 12 de juny de 2006

Els "simpàtics" PowerPoint

Qui de vosaltres no ha rebut mai un PowerPoint?...Tu?...N'estàs segur? Què passa, que vius aïllat a Islàndia i no tens cap compte de correu gratuit? Que t'has passat els últims 10 anys tancat a una cova al desert?

No, amics no, desenganyeu-vos: TOTS hem rebut els típics powerpoints, des dels de les ties en pilotes fins als que pretenen fer un mon millor.

Segurament, el que son un recull d'imatges boniques són un dels pocs que s'en salven, d'aquesta crítica. Sobretot si no tenen text. Però no patiu, son els que menys es reben (ostres amb en Murphy i la seva Llei...)

Tots tenim el tipic company de feina que li van els de caire sexual/pronogràfic i reenvia a tots els contactes els que li envien a ell, colapsant el servidor de correu de l'empresa. Però a ell això li és igual: Lo important és clickar, clickar, clikar...Send, send, send!!!

Llavors hi ha els de les cartes en cadena, que son aquells que després d'un text pèssim sobre el Bé i el Mal, et diuen que si no els reenvies, baixaran deu follets del fluorescent (que es veu que tots en tenim un tribu de follets que viuen a sobre dels fluorescents de les oficines) i et lligaran a sota la taula i t'obligaran a veure els episodis de "Heidi" comentats per la Leticia Sabater! O que quan surtis de casa, t'atracaran, caurà l'edifici, la parella et deixarà, tindràs un accident de cotxe i si sobrevius, segurament l'endemà baixaran la tribu de follets dels fluorescents i et remataran! Per favor!!

Segur que teniu la vostra pròpia opinió al respecte! Doncs la vull saber! Apa, animeu-vos que aquest post portarà cua...

Per cert, en podriem fer un PowerPoint, no? ;)

3 comentaris:

Marc ha dit...

A veure, tenint en compte la classificació...

El problema dels sexuals és l'ús i abús que se'n sol fer... Està molt bé veure ties bones en pilotes fent guarrades, però quan és 5 vegades al dia cada dia de la setmana... És igual, és un mal exemple.

Respecte els trascendentals, aquests ja em posen de mala llet. Se suposa que a l'institut (ja no dic a l'universitat) t'ensenyen a ser crític. Estudies filòfofs, alguns dels quals van viure fa milers d'anys, que ja es carregaven els mites i el coneixement popular. Se suposa que hem d'exigir un cert rigor científic en el nostre àmbit quotidià, però no, lo fàcil és pensar que la vida és un regal, que hem d'aprofitar al màxim el temps, que només perquè hi ha nens que es moren de gana a l'Àfrica ja no tenim problemes i no tenim dret a queixar-nos i que viurem en un món de color rosa quan hagim enviat el maravellós powerpoint a 10 contactes.

Si els powerpoints són tant populars és, per desgràcia, perquè la nostra societat té molt poc esperit crític. Afrontem-ho, el perfil de la nostre societat és un individu que es traga qualsevol merda que fan a la tele, a qui interessen més els esports que la política i que atenua la seva frustració sortint el dissabte a la nit emborratxant-se mentres balla al ritme de David Bisbal. Davant d'aquest perfil, entenc que el contingut trascendentalista d'un powerpoint qualsevol pugui semblar la meca del coneixement filosòfic. Lo irònic és que molta gent que se sent aludida, adopta una postura condescendent al respecte, en lloc de mirar-se al mirall.

Després de tota aquesta parrafada catastrofista, surgeix "la gran pregunta", la que sempre ens hem de fer quan apareix un problema. I això de qui és culpa? Dels governs per no promoure més la cultura? O de l'individu, perquè la cultura i el criticisme l'aparten de l'estat d'embriaguesa mental en el que es troba? L'ou o la gallina?

parafirmarenlosblogs ha dit...

Anda que... a mi ni siquiera me gustan los de imagenes bonitas. En todo caso prefiero alguno de cachondeo, pero que sea bueno ehh!!

ElYosik ha dit...

Yo admiro a la gente que tiene tiempo para hacerlos. Esa persona que tiene un momento de lucided máxima y plasma todo su arte en 4 diapositivas de forma totalmente desinteresada. Es más, me hace sentir orgulloso que luego quieran compartirlo conmigo. Después de explicar por enesima vez porque no quiero spam de ningún tipo en mi correo, me encanta saber, siendo maño, que gente cabezona hay en todos los lados.

Gracias a los powerpoint sé que es el amor, la paz, el calendario Pirelli, que las mujeres no saben conducir, que un lamborghini se puede arrugar mucho si no se sabe manejar, que los billetes estadounidenses esconden simbolos masones, que si rompo la cadena del tanga no mojaré durante 3 años y que Pedrito, el niño cubano con cancer, lleva muriendose 10 años (pero haciendo click aún lo puedo salvar!).

Como Marc, también me gustaría exigir un poco más de criterio. Sin que eso suponga ningún esfuerzo, no nos vayamos a cansar! y si criterio suena muy duro al menos un poco de sentido común. Leer no viene mal. No digo que se tenga que empezar con El señor de los Anillos o Los Pilares de la Tierra pero no nos quedemos en los panfletos del MediaMarkt, hay mucho en medio.

Creo que hablar de si la gente está aborregada se sale de madre aquí, siendo que estabamos hablando de los powerpoint. Pero una de las razones que creo que produce eso es que hemos pasado de tener cierta información a tenerla "toda". Por supuesto que es un buen cambio, más nos tendrían que dar, pero el tener tanta exige un esfuerzo para desechar mucha paja y quedarte con lo que te interesa. Y aquí, esfuerzos, esta claro que los mínimos.

Gozo. ole, ole!