Bona diada!

Avui commemorem i recordem a les dones i als homes que van lluitar per defensar la nostra terra. Espero que a partir d'ara també recordem que si som capaços d'enllaçar-nos com a poble prop de 400 km podem fer realitat molts somnis i arribar als volguts horitzons.

Aquesta tarda em trobareu al tram 584 de la via catalana.

Bona via i endavant!

Aquesta és una de les baules (#98) que conformen la cadena de blogs enllaçats per la independència. M'agafo fort a la baula del company Jordi Dorca. I la baula següent correspón al blog Papallones en la llum, de la Sandra. Continueu cap allà!

Bloc-Via cap a la Independència

Com passa el temps. Encara recordo perquè un bon dia se'm va ocórrer això de fer un bloc. La idea era dir al món totes les coses que em passaven pel cap, comentar els llibres que llegia, les pel·lícules que veia, les receptes de cuina que més m'agradaven i les idees que pel meu cap voltaven. Vaja, com molts altres blocs! 

La cosa va anar bé durant un temps, certament. Però un dia veia una pel·lícula i pensava: "L'has d'afegir al bloc. Uf, ara és tard. Ja ho faré demà." Però l'endemà tampoc ho feia i ho vaig anar deixant.

Fa uns 3 anys i mig vaig tenir la sort de ser pare, i a les ocupacions laborals i domèstiques, hi vam afegir les responsabilitats familiars pròpies de la descendència: "Plors, bolquers, caquetes, bava..." Gran experiència i més gran responsabilitat, però menys temps per oci i per tant, al bloc. Així que vaig anar perdent visites, cap cop hi anava a parar menys gent i la que ho feia de rebot, al veure'l tant abandonat, s'estimava més anar a una altra banda. 

I ara som aquí. Amb un fill preciós de 3 anys i mig i amb molta feina però amb una causa que val el trobar temps: "Aconseguir un estat propi". I què cal fer: Tot el que puguem. I ens cal fer-ne via.

A la Via catalana, ja tenim tram: 584 (Aiguaviva). I, ara, he sol·licitat enllaçar aquest bloc a la via digital.

Gràcies a totes i tots per les iniciatives. D'es d'aquest petit gra de sorra digital i escrivint al món, m'acomiado.  

P.D.: Potser torno a engegar i faig posts més sovint. Us sembla bona idea? ;) ||*||

Virus DNS Changer

Avui dilluns 9 de juliol, l'FBI desconnectarà els servidors d'una xarxa de pirates informàtics estoniana desarticulada l'any passat que va crear el virus DNS Cahanger.

Aquest troià va ser creat el 2007. El DNS Changer afecta els sistemes operatius Windows, Linux i Mac OS. Bàsicament el que fa és modificar la configuració dels DNS (Servidor de noms de domini) dels equips afectats per tal que utilitzin els servidors dels pirates informàtics. D'aquesta manera, quan introduïm una adreça web al navegador l'ordinador contacta amb aquests servidors infectats i els pirates poden controlar la navegació de l'usuari, interceptar-la i mostrar pàgines web falses.

Des de la desarticulació de la banda de pirates l'FBI va obtenir una ordre judicial que li va permetre controlar els seus servidors i va fer que funcionessin correctament. I els ha mantingut operatius fins avui a les 18:00h de la tarda, ja que s'estima que prop de 70.000 equips encara estan infectats tant sols als Estats Units i uns 300.000 a tot el món desenvolupat. L'afectació va arribar fins als 600.000 ordinadors en el seu dia.

Com saber si s'està afectat.

1.- Podem accedir a la web i mirar si la pantalla que ens surt és de color verd o vermell. Si la veiem de color vermell estem afectats.

2.- Una altra web amb instruccions en castellà.

Què fer si finalment estem infectats

Òbviament, haurem de desinfectar l'equip. ;)

Informació relacionada:

Oficina de Seguretat de l'internauta, que depèn del govern espanyol.

l'Àngel fa anys...

I ho celebrarem aquest diumenge a Llagostera.

Per molt més!!!

Teatre: A Won Woman Show

Dades de l'obra:

Guió i direcció: Laura Herts

Clown: Laura Herts

Escenografía: Le rire voyageur

Il·luminació i so: Raffaella Benini

Producción: Le rire voyageur

Quan vàrem rebre la programació del Temporada Alta 2008 a casa, recordo com si fos avui que la meva dona em va dir:

-Mira, aquest espectacle podria estar bé!

Recordo també, la meva raticència inicial. Podríem dir que no em sentia proper al gènere del clown, o que creia que no feia per mi. Afortunadament em va convèncer i al final, el diumenge passat, vàrem anar a veure la Laura Herts, al Teatre de Salt.

I quin bon ull que va tenir la meva dona! Quin espectacle, si senyor! La clown Laura Herts, interpretant el seu personatge de dona baixeta, desmanegada, i, perquè no dir-ho, un xic histèrica, va omplir de rialles, somriures, complicitat i intereacció tot el teatre i els que hi erem presents. Desprenent vitalitat en tot moment, i pràcticament sense sortir de l'escenari durant tota la durada de l'espectacle, Laura Herts, fa aparèixer les més treballades tècniques mímiques per fer-nos creure que s'altrera la fesomia del rostre, amb un fil i agulla imaginaris o que un hi ha més personatges a escena, que interacturen amb ella, per explicar-nos alguna determinada història.

Senzillament formidable. Una gran estona, una gran obra, una gran clown.

Espero retrobar-la de nou.

Herois: 3x01 The Second Coming i 3x02 The Butterfly Effect

Atenció!
Aquest post pot contindre spoilers de la trama de la 3a temporada

I per fi es va fer la llum! jajajja, i ja feia estona que ho esperava. Ahir, senyors meus, vaig tenir el privilegi de veure els dos primers episodis del volum 3. I, a veure, l'única cosa que va salvar la vetllada és el cuquet que tenia per veure com continuava la història. I de fet, poca cosa més.

Els dos episodis estaven com embastats, i semblaven fets sense massa ganes de sorprendre el públic més exigent. Sembrats de tòpics i fent que l'actitud de certs personatges no estigui per res lligada a l'actitud que tenien als volums anteriors. I m'explicaré. En Nathan, disparat pel seu germà que ha vingut del futur, quan es recupera, creu que ha estat tocat per la voluntat de Déu. La Nikki, ex-stripper i teòricament morta en un incendi, ara es dedica a ser assessora d'un gobernador i té el poder de congelar, la Claire, que tothom es pensava que el seu poder radicava en la seva sang, sembla ser que en Sylar descobreix que realment el poder de curar es pot "entendre" llegint el seu cervellet; el científic que descobreix la substància que permet aotorgar poders a qui es vulgui, i es víctima del seu propi descobriment, al més pur estil del professor guillat., etc.

En fi, no sé què us va semblar a vosaltres, però l'espera a Lost, s'em farà menys distreta del que em pensava...

A vosaltres us va agradar?

La Borsa, les finances i el món...

Bones!

Un amic meu, en Marc, m'ha fet arribar aquest text tant instructiu. Llegiu-lo!

Una vez llegó al pueblo un señor muy bien vestido, se instaló en el único hotel que había, y puso un aviso en la única página del periódico local, que estaba dispuesto a comprar cada mono que le trajeran por $10.
Los campesinos, que sabían que el bosque estaba lleno de monos, salieron corriendo a cazar monos.
El hombre compró, como había prometido en el aviso, los cientos de monos que le trajeron a $10 cada uno sin chistar.

Pero, como ya quedaban muy pocos monos en el bosque, y era difícil cazarlos, los campesinos perdieron interés, entonces el hombre ofreció $20 por cada mono, y los campesinos corrieron otra vez al bosque.
Nuevamente fueron mermando los monos, y el hombre elevó la oferta a $25, y los campesinos volvieron al bosque, cazando los pocos monos que quedaban, hasta que ya era casi imposible encontrar uno.
Llegado a este punto, el hombre ofreció $50 por cada mono, pero, como tenia negocios que atender en la ciudad, dejó a cargo de su ayudante el negocio de la compra de monos.
Una vez que viajó el hombre a la ciudad, su ayudante se dirigió a los campesinos diciéndoles:
- Fíjense en esta jaula llena de miles de monos que mi jefe compró para su colección. Yo les ofrezco venderles a ustedes los monos por $35, y cuando el jefe regrese de la ciudad, se los venden por $50 cada uno.
Los campesinos juntaron todos sus ahorros y compraron los miles de monos que había en la gran jaula, y esperaron el regreso del 'jefe'.

Desde ese día, no volvieron a ver ni al ayudante ni al jefe. Lo único que vieron fue la jaula llena de monos que compraron con sus ahorros de toda la vida.

Ahora ya tienen ustedes una noción bien clara de como funciona el Mercado de Valores y la Bolsa.

Herois: Volum 3 - Villains

Bones de nou!

Dates previstes d'emissió del Volum 3: Villains!

3x01 A Second Coming (22 setembre - season premiere)
3x02 The Butterfly Effect (22 setembre - season premiere)
3x03 One of Us, One of Them (29 setembre)
3x04 I Am become Death (6 d'octubre)
3x05 Angels and Monsters (13 d'octubre)
3x06 Dying of the Light (20 d'octubre)
3x07 Eris Quod Sum (27 d'octubre)
3x08 Villains (10 novembre)
3x09 It's Coming (17 novembre)
3x10 The Eclipse Part I (24 novembre)
3x11 The Eclipse part II (1 desembre)
3x12 Our Father (8 desembre)
3x13 War (15 desembre)

Per anar fent boca, jo recomano que si us bé de gust repasseu el Volum 2!!!

Fins aviat!

Frenètic a les Carpes de Girona

Herois: el 22 de setembre comença el Volum 3 - VILLAINS

Booones!!!

Després de la meravellosa fi de temporada de Lost diguem que la meva metadona fins que arribi la 5a temporda serà Herois. Però no hi puc comptar fins al 22 de setembre, data confirmada d'inici del Volum 3: Villains.

Tornarem a veure els Petrelli i companyia i per tant, durant els 4 mesos que falten, seria molt interessant repassar la 2a temporada de la sèrie.

Pels qui us interessi, el dijous 12 de juny estrenen en català i per TV3, la 2a temporada!

Fins aviat!

Lost: Finals alternatius que tenien rodats...

Sant Jordi 2008

Booones!!!

Avui és Sant Jordi. I a casa nostra, celebrem una mena de "diada" oficiosa on les roses, els llibres i l'amor (expressat de moltes formes i maneres) es barregen en una jornada que es viu bàsicament als carrers, on la gent passeja, mira, busca i toca tot el que hi ha a les parades de llibres i roses. Els mitjans de comunicació també acostumen a sortit al carrer, on fan els programes en cèntrics stands on entrevisten escriptors, presidents de gremis implicats en el dia d'avui o celebritats locals.
Aquest any el llibre d'en Zafón suposo que arrasarà, però a part dels bestsellers i els longsellers, hi ha petites joies que espero trobar. Aquest any les editorials han tret els seus escriptors estrella al carrer i sobretot a Barcelona. És la centralització a la capital, evidentment, però per sort, per aqui a Girona, sempre veiem algun autor "autòcton" d'aquestes contrades.

Sobretot, i per sobre de tot, passem-ho bé!!!

Per cert, m'agradaria que em diguessiu quins llibres us han regalat aquest any, aixi tindre algunes propostes per llegir i si m'agraden, recomanar-los al bloc.
De moment us adjunto unes imatges "virtuals" de la diada!

Al còmic Pepe Rubianes: Molts Ànims!

Hola Pepe! Tu no em coneixes, però jo tinc la sensació que tu ets com un tiet llunyà, el transgressor de la familia, aquell que el veig uns pocs cops l'any però que periòdicament tinc present perquè en sento noticies, el veig per la "tele" o el vaig a veure al teatre.`
Segurament aquests dies estàs passant un calvari ja que tot i que la medicina ha avançat molt, la paraula de la malatia que t'han diagnosticat fa por! Bé, primerament fa por. Llavors, amb el temps, suposo, que amb l'humor que et caracteritza, ets fins i tot capaç de treure-li punta al tema i possiblement ja se t'estant acudint coses a dir si cal al proper espectacle. M'equivoco? Segurament no!

Doncs bé, estimat tiet Pepe, t'escric aquestes ratlles en un bloc que mai llegiràs. Serà un text que jo aniré veient, i espero que ben aviat quan la rellegeixi pensi:

Mira, tal dia farà un any que en Pepe va tenir aquest ensurt! Sort que no va ser res!

També et volia dir que estic molt indignat amb alguns energúmens d'aquest món, gent que pretén aprofitar aquest mal trangol que passes per mirar de fer "llenya de l'arbre caigut". Sort que amb tu no podran, però em fot que al món hi hagi tants cretins, saps tiet? Resulta que ells no entenen que la teva feina és ser un bufó, que ets aixi de directe, de políticament incorrecte, d'essencialment humorista i que estàs per sobre de les formes i dels protocols. I clar, com que els toques allò més sagrat: Idiologia política, religió, monarquia, o el que faci falta, ara es volen venjar! Quina colla! En fi, no podràn pas, oi?
Recupera't ben aviat, que et vull veure en el proper dinar familiar, d'acord? I segueix com sempre i no canviis mai! Una abraçada!

Teatre: Com pot ser que t'estimi tant

Aquest cop era divendres. Al Teatre municipal estava força ple i el públic a diferència d'altres vegades, era força jove, suposo que pel refent televisiu de les T que tenia molta gent: "Jet Lag".
La veritat es que esperava amb força expectació aquesta obra, ja que n'havia llegit que era una temàtica diferent a tot el que havien fet les T de Teatre. I relament, em van sorprendre i agradar! Va ser una de les millors obres de la Temporada.
Tot gira al voltant d'una escenografia espectacularment ben dissenyada, que és un personatge més de l'obra i que li dóna força a la història i permet anar-nos transportant fins i tot d'una manera molt creïble en el temps ens els diferents flashbacks que ens porta la història.
Respecte al director Daulte, el puc felicitar pel text i la història que els hi ha escrit, on crec que han pogut demostrar fins on arriben com a actrius! Hi ha un moment a l'obra, quan el personatge que interpreta la Carme Pla explica la seva infantesa que realment fa estralls al públic. Un toc Daulte, sens dubte! A més, la història està ben tramada i és un repte, interpretativament, per les actrius.


Sens dubte una obra que no us podeu perdre!
Consulteu la web de les T

Fitxa Tècnica de l'obra

Dirección
Javier Daulte

Traducción
Víctor Muñoz

Escenografía
Jon Berrondo

Vestuario
Marian Coromina

Iluminación
Albert Faura (aai)
Carlos Lucena

Sonido
Francisco Grande

Con
Mamen Duch, Míriam Iscla, Marta Pérez, Carme Pla, Àgata Roca

Producción
Teatre Nacional de Catalunya y T de Teatre
Con la colaboración de
Ministerio de Cultura – INAEM y Teatre Zorrilla de Badalona

Espectáculo recomendado a partir de 12 años
Duración aproximada
1 h 35 minutos (sin entreacto)

Font: Teatre Nacional de Catalunya

Teatre: Boris Godunov (La Fura dels Baus)

Comentari:
El teatre és ple de gom a gom. La gent s'asseu al seus seients i comença l'obra. Últimament, i ca da cop més, l'espai escenic s'amplia del típic escenari per ocupar el pati de butaques, la platea i tot el teatre en general. No vull explicar gaires coses de com s'ho fan perquè ens doni la sensació que estem realment segrestats a a dins del teatre, però es pot veure com es pot fer reflexionar l'espectador des de múltiples nivells. Amb una escenografia austera (que sembla que sigui del propi teatre) i una cortina on s'hi projecten diferents escenaris virtuals i imatges de video, ens traslladen a diferents escenaris per aconseguir, sempre i en tot moment, que reflexionem sobre l'amenaça terrorista que continuament ens plana al damunt degut als actes dels nostres líders polítics.

Molt recomanable.

Si la voleu anar a a veure, ara faran una estada fins a principis de maig al TNC.

Fitxa Artística de l'obra
Idea original y dirección artística
Àlex Ollé (La Fura dels Baus)

Dirección escénica y dramatúrgia
Àlex Ollé y David Plana

Texto original
David Plana

Dirección musical
Josep Sanou

Creación del vídeo
Frank Aleu
Urano
Escenografia i attrezzo
Alberto Pastor

Vestuario
Catou Verdier

Iluminación
Pere Capell
Àlex Ollén

Vídeo
Joan Rodon

Ajudanta de dirección
Anna Rodríguez

Assistència al diseño de sonido
Damien Bazin

Con
Pedro Gutiérrez, Sara Rosa Losilla,Pep Miràs,Juan Olivares,Francesca Piñón, Albert Prat,Òscar Rabadan,Fina Rius,
Manel Sans.

Agradecimientos

Colaboración en vídeos
Mariona Bassa, Cristina Plazas, Maria Molins, JordiBoixaderas, Jordi Martínez, Norbert Ibero,CarlesCanut, Pere Arquillué, Manuel Veiga, Pere Molina,Miquel Gelabert, Agustí Esteve, Delegación del Gobierno en Barcelona, Òscar Lauroba, Tomás Morató, Pérez Porro, Lucia Valleta, Joan Ortega, RaúlVargas, Xavier Cugat, Associación Catalana de Juegos de Estratègia y Aventura, Volkswagen Espanya.

Colaboración en las locuciones
Angelina Llongueras, Azucena Díaz, Víctor Álvaro,Jordi Andújar, Mercè Martínez, Victòria Pagès, Maria Molins, Lurdes Barba, Pere Molina, Joan Carreras y Oriol Vila.

Font: Teatre Nacional de Catalunya

Teatre: Intimitat

de Hanif Kureishi
Adaptació per a l'escena de Gabriela Izcovich
Traducció de Joan Sallent
Dirigida per Javier Daulte
Producció La Villarroel

Sinopsi
Realment el seu matrimoni és un fracàs? O senzillament està tenint una crisi de valors? Està deixant-se portar per una passió? Pot l’amor durar eternament? “La intel•ligència consisteix a saber valorar allò que nosaltres hem creat”, li diu Asif al seu amic Javier perquè reflexioni sobre la seva parella i no tanqui les portes a la vida que té construïda. Però Javier, després de sis anys de convivència, està decidit a començar una nova etapa.
La resposta a aquestes preguntes va creant una història sobre l’escenari, barrejant-se amb el sentiment de culpa, els records, la por a allò desconegut i l‘esperança de trobar la felicitat.

Repartiment
- Joel Joan
- Clara Segura
- Pepo Blasco
- Elena Fortuny
- Josep Julien

Comentari

Eren les nou de la nit del dissabte 16 de febrer. Erem al Teatre Municipal de Girona, i nosaltres ja erem als nostres llocs...El públic, força jove, esperava amb impeciència la sortida del famós Joel Joan, un monstre en escena.
La veritat es que l'obra em va agradar, però trobo que en Joel estava una xic desmesurat, desgastava energia per tot arreu, i eclipsava força la resta de repartivament, sobretot la meva estimada Clara Segura, que la trobo una de les millors actrius del moment...És una bèstia de teatre difícil de contenir, suposo...
De tota manera, és una obra en la que riureu (recomano sobretot l'escena a la consulta de la psicòloga) i que, sobretot, tindreu la sensació d'estar espiant per un forat les reaccions, pensaments i sensacions més intimes d'algú.

Lost: 4x08 Meet Kevin Johnson Sneak Peeks

Promo 1

Sneak Peek 1

Sneak Peek 2

Obres de teatre que he vist i que recomano...

Abaixem el Teló

Cinema: Miller's Crossing (Mort entre les flors)

I segueixo veient pel·licules dels Cohen. Com m'agraden aquests realitzadors! Aquesta vegada varem veure Miller's Crossing, una pel·licula de gàngsters ambientada a finals dels anys 20 a una indeterminada ciutats dels Estats Units, on Leo, un gàngster molt influent de la Ciutat s'enfrenta amb Tom, el seu ajudant, quan tots dos s'enamoren de la mateixa dona.

Una pel·licula plena de detalls magnífics, perfectament ambientada, amb uns diàlegs molt ben construits i uns personatges secundaris que aporten molt al metratge, i que en cap cas, et semblen accessoris. L'ambientació és espectacular, així com la fotografia...

Una gran pel·licula. Sobretot pels amants dels Cohen i del cinema negre.

Cinema: El Gran Lebowski

Encara estic rient...jajajaja! Quina gran pel·licula dels germans Cohen...La vaig veure fa una 4 dies i quan penso en algun diàleg o escena encara mantinc intactes les ganes de riure com si ho estés veient...

Una "peça" potser no apte per a tots els humors (també val a dir-ho), i que ningú s'esperi una obra de reflexió, però té aquell "univers Cohen" que embarga tota l'obra i on els personatges secundaris estan força ben construits i els diàlegs són molt divertits.

Una història que s'inicia amb una confusió...i que ens acompanya fins a episodis inversemblants, però que com un tot, ajuden a fer dinàmic el metratge.

Els diàlegs són un dels punts forts, on tota la sèrie de freaks que ens mostra la pel·lícula, hi tenen un paper important...La reacció d'el Nota (the Dude) en determinades parts de la pel·licula, en el llenguatge "no verbal" que ens mostra, també són genials.

Realment aconsellable, en tot moment, i si estàs trist també...Perquè, si no la veus, com diu el personatge interpretat per en John Goodman "Vas a conocer el dolor"... ;)