Atenció!
Aquest post pot contindre spoilers de la trama de la 3a temporada
I per fi es va fer la llum! jajajja, i ja feia estona que ho esperava. Ahir, senyors meus, vaig tenir el privilegi de veure els dos primers episodis del volum 3. I, a veure, l'única cosa que va salvar la vetllada és el cuquet que tenia per veure com continuava la història. I de fet, poca cosa més.
Els dos episodis estaven com embastats, i semblaven fets sense massa ganes de sorprendre el públic més exigent. Sembrats de tòpics i fent que l'actitud de certs personatges no estigui per res lligada a l'actitud que tenien als volums anteriors. I m'explicaré. En Nathan, disparat pel seu germà que ha vingut del futur, quan es recupera, creu que ha estat tocat per la voluntat de Déu. La Nikki, ex-stripper i teòricament morta en un incendi, ara es dedica a ser assessora d'un gobernador i té el poder de congelar, la Claire, que tothom es pensava que el seu poder radicava en la seva sang, sembla ser que en Sylar descobreix que realment el poder de curar es pot "entendre" llegint el seu cervellet; el científic que descobreix la substància que permet aotorgar poders a qui es vulgui, i es víctima del seu propi descobriment, al més pur estil del professor guillat., etc.
En fi, no sé què us va semblar a vosaltres, però l'espera a Lost, s'em farà menys distreta del que em pensava...
A vosaltres us va agradar?
