dijous, 13 de desembre del 2007

Lost no es podria emetre fins l'abril

A l'Abril? Doncs això sembla!

Us adjunto el que he pogut llegir al respecte:

Por si no fuera suficiente con las perspectivas de tener que ver una temporada de ocho capítulos por culpa de la dichosa huelga de guionistas americanos, ahora la ABC se está planteando hasta qué punto les interesa más estrenar la cuarta temporada de Lost en febrero del 2008 o en Abril, justo después de las vaciones de semana santa.

Hay varios factores que influyen sobre esta decisión.

Si la ABC empieza a emitir la cuarta temporada en febrero y la huelga se mantiene, entonces apenas tienen un margen de dos meses (o de ocho capítulos, según se mire) para empezar a preparar los ocho capítulos restantes, siempre y cuando, la huelga acabase durante las semanas en las que se estuviese emitiendo Lost. Y en el caso de que la emisión de los ocho capítulos termine y la huelga continúe, entonces la ABC queda totalmente condenada a hacer una quinta temporada de 24 capítulos (los 8 que faltarían de la cuarta más los 16 que corresponderían a la quinta).

Por otro lado, si la ABC se inclina por estrenar en abril los ocho capítulos ya grabados, eso significará que su emisión acabaría a finales de mayo o principio de junio, por lo que, por mucho que se hubiese acabado la huelga para entonces, dificilmente seguiría la ABC emitiendo los ocho capítulos restantes durante junio y julio, pues se arriesgan a perder muchísima audiencia. Recordemos que Julio es el mes de vaciones por excelencia en Estados Unidos. Eso sí, tienen muchas más probabilidades de que la huelga de guionistas ya sea historia para entonces.

Estando así las cosas, e intentando imprimir un poco de lógica al asunto, creemos que es más probable que el estreno se mantenga para febrero que para abril. Es la solución que les deja más posibilidades de acabar emitiendo toda la temporada sin bajadas de audiencia. Aunque se quedarían más pendientes del desenlace o no desenlace de la ya tristemente famosa huelga de guionistas. Con todo, el hecho de que Ausiello hable del mes de Abril nos obliga a mantener presente esa posibilidad hasta que la ABC confirme la fecha de estreno de la cuarta tmeporada de Lost.


Font: Series Blog

dilluns, 3 de desembre del 2007

El violí d'Auschwitz: un regal de MªÀngels Anglada


Aquest llibre m'el va deixar per llegir-lo la meva actual parella, l'Elena, i em va emocionar moltíssim. Us el recomano moltissim, segur que us agradarà.

Sinopsi:
Al camp d'extermini d'Auschwitz, les condicions de vida són infrahumanes i els abusos, els castigs o la mort són companys habituals dels reclusos com en Daniel, un luthier jueu de Cracòvia, que sobreviu a aquest infern treballant de fuster. Haurà de construir un violí que tingui un so perfecte, però no es pot imaginar el càstig que l'espera si no compleix bé l'encàrrec. Història corprenedora que posa de manifest la dignitat i la capacitat de resistència d'una persona davant l'adversitat més terrible.

Si això és un nen: una autobiografia duríssima


Bones!

Avui us recomano (si teniu prou força per poder-lo llegir) un llibre autobiogràfic d'en Dave Pelzer, que va patir maltractes per part de la seva mare, pràcticament d'un dia per l'altre sense cap mena de raó aparent. És el tipus de llibre que al final de llegir-lo et preguntes si hi ha gent que té el dret de ser pare, i si és així, si se li ha de mantenir aquest dret i la pàtria potestat a tota costa, encara que aixi ho digui la llei. Jo crec que a vegades, la llei és injusta, i si això ho pateix un nen, la impotència és realment inmesurable.

Només vull dir que és un llibre molt dur. I el saber que no és ficció encara ho accentua més.

Segrestos de publicacions al segle XXI...


Bones!!

Últimament vivim temps dificils, i més, en quant a la llibertat d'expressió. I si la familia Reial Española ha de ser defensada, potser el millor favor no és l'actitud que tenen els Fiscals de l'Estat ni els jutges amb les seves postures i sentencies.


Arrel de tot això, m'ha arribat la portada de "El jueves" censurada i segrestada, aixi que he pensat...Perquè no compartir-la amb tothom si no fa cap mal a ningú? A més trobo que està molt ben trobada...si senyor!!!

Per cert, qualsevol d'aquests personatges de la fiscalia, que mirin un dia qualsevol els programes aquests de la premsa del cor. En diuen, de la familia Reial, de l'alçada d'un campanar. Com hi ha món!

El meu amic Friedrich: una amistat a l'Alemanya Nazi


El meu amic Friedrich, de Hans Peter Richter, explica la història de dos amics, un jueu i l’altre no, a Alemanya durant el III Reich. M'el vaig llegir a l'escola, potser el curs que feia 8è d'EGB, ara no ho recordo exactament...Com passen els anys! ;)

Un llibre molt interessant i conmovedor que recomanaria a qualsevol adolescent perquè s'introdueixi en l'etapa de la història de l'Alemanya Nazi.

Un gran llibre, sens dubte.

La crida del Bosc de Jack London


Un bon llibre per totes les edats, tot i que potser el recomano pels nens i adolescents. A mi em va gradar molt, llegir-lo en aquella època per primera vagada.

Sinopsi:
Buck és un gos magnífic, que ha nascut en una casa benestant i que un bon dia és raptat i endut cap al Nord on l’or tot just s’ha descobert. Buck es veurà forçat a arrossegar els trineus i a combatre les dures condicions meteorològiques i els maltractaments dels homes.

Així comencen les dramàtiques aventures de Buck que progressivament sentirà néixer en ell l’instint que el crida cap al bosc on hi ha els llops, els seus germans salvatges.


Em va agradar molt.

La Perla de John Steinbeck


Setmana de les recomancacions literàries!

Vaig llegir La Perla per primera vegada almenys fa 15 anys...i crec que del que tracta el llibre és un tema totalment intemporal, vigent fins als nostres dies.

Un bon llibre d'Steinbeck, on, mitjançant una al·legoria ens explica moltes coses interessants, sobre el poder de la cobdicia, els diners i la necessitat de supervivència.

Una joia literària, excel·lent regal!

El Petit Nicolàs: Una petita gran joia de Sempé i Goscinny


Bones a tots!

L'altre dia, ordenant llibres antics, vaig tornar a trobar un llibre que, tot i llegir-me'l de gran, segurament devia haver alegrat més d'un nen o nena... Aquest llibre genial, és el primer de tota una sèrie, que si us interessa, podeu trobar fàcilment.
Però anem al tema. El Petit Nicolàs. Llibre genial, divertit i ocurrent, per llegir a partir de 10 anys. Si heu de fer un regal a un nen petit, i voleu que sigui un llibre, crec que pot ser una aposta encertada. Un bon llibre, per iniciar-nos en el plaer de la lectura, sens dubte!

Si no l'heu llegit, no us el perdeu. Segurament, repetireu!!

dissabte, 1 de desembre del 2007

The ButterFly Effect (un petit detall ho canvia tot)


Booooones!!

Avui he vist El efecto mariposa, una pel·lícula de ciència-ficció però que parla d'una de les coses que crec que tots almenys una vegada hem pensat: "Que hagués passat si en aquella situació jo hagués actuat d'una manera diferent?"
Una pel·lícula força distreta, tot i que ja no sigui d'última actualitat, i molt recomanable enlloc de veure a la tele Gran Hermano's, SuperModelo (or Guantanamo's Girls), i altres "bodrios" televisius.

Gràcies a la Martulina per la seva recomanació! ;)

dimecres, 28 de novembre del 2007

El nou Diccionari

Bones!!

En honor a en Marc, que sé que li fa molta gràcia, i amb una especial dedicatòria també a l'Elena Chinchilla, us passo un extracte del Diccionari:

INESTABLE: Mesa norteamericana de Inés.
ONDEANDO: Onde estoy
CAMARÓN: Aparato enorme que saca fotos.
DECIMAL: Pronunciar equivocadamente.
BECERRO: Que ve u observa una loma o colina.
BERMUDAS: Observar a las que no hablan.
TELEPATÍA: aparato de TV para la hermana de mi mamá.
TELÓN: Tela de 50 metros ... o más.
ANÓMALO: Hemorroides.
BERRO: Bastor Alebán.
BARBARISMO: Colección exagerada de muñecas Barbie.
POLINESIA: Mujer Policía que no se entera de nada.
CHINCHILLA: Auchenchia de un lugar para chentarche.
DIADEMAS: Veintinueve de febrero.
DILEMAS: Háblale más.
MANIFIESTA: Juerga de cacahuetes.
MEOLLO: Me escucho.
TOTOPO: Mamamífero ciciciego dede pepelo nenegro que cocome frifrijoles.
ATIBORRARTE: Desaparecerte.
CACAREO: Excremento del preso.
CACHIVACHE: Pequeño hoyo en el pavimento que está a punto de convertirse en vache.
ENDOSCOPIO: Me preparo para todos los exámenes excepto para dos.
NITRATO: Ni lo intento.
NUEVAMENTE: Cerebro sin usar.
TALENTO: No ta lápido.
ESGUINCE: Uno más gatorce.
ESMALTE: Ni lune ni miélcole

[Edito una nova entrada by teras]
LADRILLO: sonidillo que hacen los perrillos

Lost Mobisodis: Episodis inèdits per telèfon mòbil





L'ABC ha creat uns fragments inèdits fins ara amb les 3 temporades de Lost, i els ha llnaçat a través de la xarxa, anomenats "Missing Pieces".

En aquests moements hi ha 13 històries de 2 o 3 minuts cadascuna. Es tracta, en definitiva, d'escenes de nova creació, i no pas de retalls relligats d'altres escenes ja emeses.

Les "peces perdudes" de la sèrie, deixen caure pistes i noves dades dels Losties i dels altres personatges de la sèrie, però no patiu, que els innumerables misteris de l'illa es mantindran latents fins a l'estrena de la 4a temporada cap als volts de febrer del 2008.

Els espectadors sobretot el que podran fer és veure'ls amb molta atenció i usar la seva creativitat per ubicar-los dins de la trama dels episodis emesos fins ara.

Les noves històries són del mateix equip responsable de la sèrie, i a totes elles hi participen els actors principals. Els capítols es penajaram setmanalment a la web de l'ABC.

De totes maneres, a la plana de les companyes de Lostzilla trobareu enllaços als anomenats "mobisodes" amb subtitols en castellà i tot.

+ informació

Fins aviat!!!

Herois: Promos de l'episodi 2x11 (USA i Canadà)

Ei companys!!

Després de la decepció d'ahir amb el 2x10, ja hi ha disponibles les promos de USA i Canadà del seguent episodi de la temporada. A veure si amb aquest, al ser el final, s'hi llueixen!!! ;)

També ja ha aparegut aquest sneak peek:

Herois: Episodi 2x10 - "Truth & Consecuences"


Atenció! Aquest post pot contindre dades sobre la trama de la 2a temporada! Hi poden haver spoilers!



Penúltim episodi de la temporada, i sembla que els guionistes hagin fet una mena de...com ho diria...festa de la marihuana...i tinguessin pressa per acabar! De fet, es passen 8 episodis per parlar de la trama independent de la Maya i la seva trobada amb en Sylar, i de cop i volta, en un sol episodi, es planten a Nova York, i ja arriben al pis d'en Mohinder i tenen al seu poder la Molly. Per cert, on és en Parkman a tot això? De vacances?

La trama de la Nikky, en Micah i la Mònica, està només embastada i de moment, és totalment supèrflua. Ja vaig dir que no em va agradar gens com varen matar en D.L. Doncs bé, ara tampoc m'agrada aquesta trama, ja que no crec que aporti res, i si volien trobar una excusa per fer que en Mohinder vulgués curar algún "Heroi", podien haver-ho fet de qualsevol altre manera. El que passa, es que la Nikky, està de molt bon veure. I això aporta audiència. He dit!

Sembla ser que la Companyia és la que ha rescuscitat en Noah Bennet, i s'està descobrint que en Bob és "dolent". Si, i què? Ara arreglarem totes les coses amb un sol episodi de 40 minuts quan has estat perdent minuts mentre veies caure flors dels arbres al Japó del segle XVI? Au, vinga!

Els guionistes semblava que havien fet una bona tasca en aquest Volum#2. Però a voltes he de reconeixer que em desconcerten. No els entenc. I a veure com acaben aquesta temporada amb el capítol de la setmana vinent.

L'Adam es vol carregar el món. D'acord. Puc entendre que ha viscut més de 400 anys, veient de que és capaç la humanitat i que tot plegat no té sol·lució. Som un desastre com a espècie. Això ho hem de reconèixer. Per tant, l'entenc. Ara bé, ens passem també la tira d'episodis sense saber qui son els de la fotografia i en aquest, en 5 minuts, ell i en Peter troben a la Victoria Pratt, saben qui és, la segresten, i en treuen tota la informació que necessiten, que és que en els laboratoris que dirigia en Bennet a Odessa (Texas) és on es troba el virus mutat que destruirà la humanitat. Sensacional. I clar, quan van allà, per carregar-s'ho tot, és quan apareix en Hiro, cabrejat com una mona per la mort del seu pare i ja es planteja la fi d'aquest segon volum: Batalla final entre en Hiro i en Peter mentre l'Adam vol recuperar el virus per alliberar-lo, i quan ho faci o ho estigui a punt de fer, doncs, en Peter se n'adonarà del seu error i es carregarà a l'Adam. Punt i final!!

Srs guionistes. Facin vaga, si ho desitgen. Però si treballen, canviin el tempo de les coses que entre el molt lenti i el massa ràpid hi ha la velocitat normal. He dit!

dilluns, 26 de novembre del 2007

Infiltrados: Per fi reconeixen el mestre Scorsese


Bones!!

Aquesta pelicula està molt ben acabada, i tot i tocar un gènere que no sempre agrada a tothom, doncs crec que aconsegueix tramar una història molt ben lligada i que no es fàcil de resoldre totalment fins al final. Aixi, quan l'espectador pensa que ja sap tot per on anirà, ell fa un gir, potser subtil, però suficient per a tornar a atreure la mirada de l'espectador i perque no surti de la pel·lícula fins al final.

Una gran pelicula, on tots els actors estan fantàtics, això que jo mai he esta gaire de DiCaprio's i de Damon's. Molt recomanable!

Babel: La nova de l'Iñarritu


Salut!

Avui m'he posat fil a l'agulla i ja aprofito per comentar una mica més la penúltima peli que he vist de l'Iñarritu: Babel. Aquesta peli trobo que està força ben realitzada i ens pretén explicar com alguns fets aïllats poden estar, desafortunadament relacionats, més del que ens pensem. Una mica allò de la Toria del Caos que explicava el matemàtic de Jurassic Park: "L'aleteig d'una papallona a Tòkio pot provocar una tempesta a Nova York".
En fi, una peli força ben realitzada com dic, on part del seu mèrit és l'ordre de les excenes que ens mostra, mantenint l'atenció de l'espectador.
Mireu-la, que val la pena!!!

Pel·lícules que he vist i recomano

El velo pintadoLittle Miss SunshineDonnie DarkoBabelInfiltradosEl efecto mariposaOptimistesTu, yo y todos los demásEl gran LebowskiMort entre les flors

El Vel Pintat: La distància més gran sovint és entre dues persones


Eissss!!

Avui m'agradaria recomanar-vos (ja que he fet un cap de setmana força cinèfil) "The Painted Veil" (El Vel pintat), una pel·lícula de l'Edward Norton i la Naomi Watts.
És una pel·lícula recomanable per moltes coses: Per la fotografia, pel guió, i per la interpretació i direcció. La veritat és que et creus força als actors, i la seva evolució com a personatges també està bastant ben definida. Al final, la història podria haver passat en un altre lloc, amb unes altres circumstàncies i entre d'altres persones en un altre època. Però la història és, si se m'admet, tant vigent com si estés ambientada ahir. I es que la recerca de l'amor, i la distància entre dues persones, és una mesura inabastable, més fins i tot que el més profund abisme marí. En fi, que si voleu passar una vetllada cinèfila agradable, no us deixeu perdre aquesta pel·lícula. Us agradarà!

Vols comentar-ne alguna cosa?

Little Miss Sunshine: Un petita gran pel·lícula


Com anem?

Avui us recomano aquesta pel·lícula (bé, de fet en tinc moltes per comentar i/o recomenar, el problema normalment radica en que no tinc prou temps per a fer-ho tot...)

Little Miss Sunshine va d'un viatge, podriem dir, però d'un viatge per cadascún dels personatges al llarg del film. Sota el rerafons d'un concurs infantil de bellesa (que també queda lleugerament criticat) els personatges fan una mena de viatge "iniciatic" cadascún amb els seus propis malsons i neguits i intentant reaccionar al present i un possible futur que s'aproxima. L'únic personatge que estabiliza aquesta heterogènia barreja familiar, inalterable des del principi a la fi, és la mare de la familia. De tota manera, un humor àcid, a voltes hilarant, però profund i sensible i un xic trist si mires més el fons que la forma.
No us quedeu només a la superficie i mireu més enllà. Crec que aquesta pel·lícula us vol dir moltes coses. Tant sols l'heu d'escoltar.

Espero que us agradi. I si voleu, doncs em digueu que en penseu.

dijous, 22 de novembre del 2007

Promos de l'episodi 2x10 (USA i Canadà)

Boooooones!!!

Si tot va bé i res no canvia, la setmana vinent, concretament el dia 26/11/2007 s'emet a USA el capítol 2x10 i ja només en quedarà un per acabar el que els creadors de la sèrie han anomenat el Volume#2. El Volume#3 (que estava previst que s'emetés a partir del gener o febrer del 2008) encara està molt indefinit a causa de la vaga de guionistes que afecta al país americà.
De tota manera i per anar fent boca, us adjunto dos enllaços de la promo de l'episodi de la propera setmana.

Promo USA
Promo Canadà

Fins aviat!

dimecres, 21 de novembre del 2007

Heroes: Episodi 2x09 - "Cautionary Tales"



Atenció! Aquest post pot contindre dades sobre la trama de la 2a temporada!Hi poden haver spoilers!


Osstresssss! Kins segons finals!! He de dir que aquest gir, tot i que potser alguns diran el contrari, jo no me l'esperava pas. El que he de dir, però, és que en Noah està tant o més sorprès que jo. El que no deixo de preguntar-me és: Pot ser que sigui en Bob el que l'hagi, per dir-ho d'alguna manera, rescucitat? De fet durant el capítol en Bob, quan li extreu la sang a la Claire, li diu una cosa com:
Ens pensavem que seria una persona fidel fins al final.[referint-se a en Noah]
Resulta que teniem raó.
Aixi, el que pot passar son dues coses: Que L'Adam Monroe (l'artista anteriorment conegut com a Takezo Kenzei), que està actuant en contra als interessos de la Companyia que durant 30 anys el van empresonar, hagi recollit i salvat en Benett amb la seva sang, o bé, el que seria més probable, que en Bob i en Benett mai han deixat de treballar junts, que en Benett ha estat enviat a fer una altra missió fent veure que lluitva en contra de la Companyia i que havia de morir sabent que el rescucitarien amb la sang de la Claire...Almenys això és el que ens volen fer pensar...
En fi, un bon episodi, descobrint alguns dels misteris com la mort d'en Kaito Nakamura, desenvolupant els poders com el d'en Parkman i deixant-nos amb una mica més d'intriga respecte a en Bennett i la companyia...
Què us ha semblat? Què en penseu? Vinga, a comentar!!

dilluns, 19 de novembre del 2007

Els temes de la setmana...del 19 al 25 de novembre

-Creieu que la promesa de Rajoy de fer una llei per tal de garantir "l'ús del castellà a tot el territori de l'Estat Espanyol" ajuda a crear independentistes?

-Creieu mesurada "la resposta" policial en les últimes manifestacions que s'han produït a Barcelona?

-Pasará factura al PSOE el no cesament de la mistre de Foment? Creieu que en un Estat democràtic, les resolucins d'un Parlament com el Català s'haurien de tenir més en compte?

divendres, 16 de novembre del 2007

Herois: Episodi 2x08 - "Four Months Ago"


Atenció! Aquest post pot contindre dades sobre la trama de la 2a temporada!Hi poden haver spoilers!



Hola a tots! (Bé, essent realistes hola a pocs!)


Capítol espectacular, on s'expliquen alguns dels misteris del que va passar des de la fi de la 1a temporada...Nois, això s'acosta, ja que el final d'aquesta temporada és a tant sols tres episodis!!

Personalment, l'espisodi em va agradar tant, que només penso dir això i que la historia de la Niki la podrien haver acabat millor (aixi com la mort estúpida d'en D.L.).


Per teories conspiratpories i altres, ja sabeu que podeu fer comentaris. Si us tallàveu perquè pensàveu que feien pagar us tranquilitzo: "Comentar és de franc". No voleu de debó donar la vostra opinió, doncs?

divendres, 9 de novembre del 2007

Lost: Test de coneixements


Tot esperant la 4a temporada, què us sembla fer un test de lost?

dijous, 8 de novembre del 2007

Activat el domini 'google.cat'


El febrer de 2006 Google va registrar el domini 'google.cat', hores després que s'obris el registre dels TLDs '.cat', aprovat per l'ICANN per a albergar projectes relacionats amb la cultura i llengua catalana.Ara el domini està activat per a mostrar la pàgina d'inici. Malgrat que Google disposa de versions en català de molts dels seus productes (Gmail, Picasa, AdSense), 'google.cat' no es tracta de cap versió local de Google. Així, cal estar registrar amb el compte d'usuari de Google perquè mostri els missatges en l'idioma que s'ha seleccionat prèviament.En aquest primer pas, cal destacar l'opció de “Cerca pàgines en català”.

dimecres, 7 de novembre del 2007

Herois: Episodi 2x07 - "Out Of Time"



Atenció! Aquest post pot contindre dades sobre la trama de la 2a temporada!
Hi poden haver spoilers!



Ostres! Aquest any si! Aquesta temporada si, que val la pena! Crec que la cosa està millorant per moments i ara com ara, crec que vaig encertar agafant-la com a succedani de "Perduts (LOST)". ;)

Coses a destacar de l'episodi:

1.- En Matt Parkman cada vegada té més poder i descobreix que pot vencer el seu pare (Maury).
2.- En Mohinder comença a dubtar si en Noah només vetlla pels propis interessos egoistes de preservar i protegir la seva familia...Fet que el fa confiar potser massa en en Bob...Serà ell qui matarà a en Noah tal i com sembla que es deuduiex dels dos ultims quadres?
3.- La Niki alterada per en Maury Parkman, sembla induida a matar en Bob...Però reacciona gràcies a que en Matt "tanca" al seu pare en una mena de "presó mental" i es s'injecta el virus que duia per agredir-lo a ella mateixa.
4.- En Bob té més poder que canviar el metall en or...Podria ser l'home que es capaç de transformar un tsunami en un dia clar i radiant? Pot dominar el temps? Per això la filla pot "llençar" llampecs contra la gent?
5.- És la Claire Bennett la cura contra el nou virus mutat, ja que la sang d'en Mohinder no ho és?
6.- I com és que al present en Kenzei s'autoanomena Adam...i va a trobar a en Peter a Montreal? Algú va induir a que pintés aquell apartament on es troben?

Vinga, a continuar mirant i a desenvolupar teories!!!

dimecres, 31 d’octubre del 2007

Un mosso va matar el mico Pancho a l'advertir risc a la seva mirada miop


Els que aquell dissabte al matí van haver de parar el cotxe a la C-25 es van preguntar potser si el que estaven veient era de veritat. Pot ser que després arribessin a la conclusió que l'escena era rara, i que definitivament es preguntessin què dimonis estaven presenciant quan en plena carretera l'agent va aixecar la pistola i va matar el mico de quatre trets. Va passar el 20 d'octubre passat, i a més de deixar-ne parats uns quants va donar pas a un debat que encara no s'ha tancat. L'agent, un mosso d'esquadra, diu que el ximpanzé el va amenaçar, mentre que els propietaris de l'animal asseguren que el que el mosso va entendre per amenaça era només un símptoma de miopia. ¿Era necessari cosir-lo a trets?
Per començar, el policia va tenir la mala fortuna de descarregar la pistola sobre un animal que tenia nom de persona: Pancho. Feia més de sis anys que estava reclòs al Centre de Recuperació de Primats de la Fundació Mona a Riudellots de la Selva (Selva), i tot sembla indicar que era un ximpanzé dels bons. "Era molt tranquil. Sempre col.laborava amb els cuidadors, no es barallava amb altres ximpanzés i el seu interès principal era el menjar", va declarar la fundació després de l'incident. Tenia 18 anys i durant molt temps va ser un simi explotat, entrenat per representar-se a si mateix en anuncis publicitaris i pel.lícules de cine. I famós: un dels seus treballs més sonats va ser un anunci que va fer per a McDonald's. Un animal al qual ningú voldria fer mal.

MALALT DEL COR
¿Què va passar exactament aquell dissabte? Que algú va tancar malament la porta i per allà es van escapar tres simis. Marco, Charly i Pancho. El primer va tornar gairebé de seguida i al segon van aconseguir adormir-lo amb sedants, però Pancho va acabar desembocant a la C-25 i armant un embolic considerable. Els Mossos, que havien estat alertats, van decidir aturar el trànsit. Alguns van baixar dels seus cotxes i van començar a fer fotos. A l'interior del seu vehicle, Miquel Llorente es va preguntar què estava passant, així que va imitar els altres. Va sortir del cotxe, va avançar uns metres i es va quedar més estupefacte que tots. El problema era Pancho. El seu Pancho.
Llavors, els veterinaris de la fundació ja li havien disparat un dard sedant i esperaven que fes efecte. En condicions normals n'hi haurien disparat un altre, però havien d'extremar precaucions perquè Pancho patia del cor. El simi estava nerviós, i probablement els Mossos, també.

ABRAÇADES
Quan va veure arribar Llorente, l'animal es va llançar a abraçar-lo; finalment una cara coneguda. El cap d'investigació de la fundació diu que van estar així cinc minuts i que Pancho es va començar a calmar. El ximpanzé es va deixar anar i es va quedar una mica allà, sense fer res. "De sobte --recorda--, es va posar dret i va caminar cap a un mosso. Li vaig dir a l'agent que es tirés a terra, que no li faria res, però en lloc d'això va treure la pistola".
Que es posés dret, alcés els braços i ensenyés les dents el mosso ho va interpretar com un senyal d'hostilitat. Segons Llorente, Pancho era miop i havia de forçar la vista per veure-hi bé, i quan ho feia no podia evitar serrar les mandíbules i obrir la boca. Els mossos, a més, asseguren que el simi havia sacsejat un cotxe; la fundació assegura que va mirar a través dels vidres de diversos vehicles i poc més, i pregunta per què l'agent no es va limitar a disparar-li en una cama. L'agent diu que una vegada ferit l'animal s'hauria tornat més agressiu. Per això li va disparar quatre cops.

Font:El Periodico de Catalunya
Foto: Fundació Mona

Els temes de la setmana...del 29 d'octubre al 4 de novembre

Creieu que sentència dels autors de l'atemptat de l'11-M resoldrà tots els misteris que l'envolten?
Creieu que els països governats per dones funcionen en general millor?

Herois: Episodi 2x06 - "The Line"












Atenció! Aquest post pot contindre dades sobre la trama de la 2a temporada!
Hi poden haver spoilers!


Aquesta setmana ha estat poc rellevant, tot i que ens en duem una sorpresa al veure que la trama d'en Hiro al Japó del segle XVII sembla que ja no va tant rodada i que les coses se li complicaran una mica, sobretot des que el seu amic Kenzei ha descobert l'affaire que té amb Yaeko, és a dir, la filla del swordsmith ;) (Interpretat per l'actor Cary-Hiroyuki Tagawa, que l'hem pogut veure en pel·licules com memòries d'una Geisha, per exemple).

La Claire, per la seva banda, decideix amb la col·laboració d'en West, donar una lliçó a la prepotent cap d'animadores del CVHS, que no volia acceptar a la Claire a l'equip. Mentrestant, el seu pare, en Noah, fa de les seves per Odessa (Ucraïna). Allà interroga el que va ser el seu mentor i cap a la Companyia, per saber on són les pintures on en una de les cuals ell apareix assassinat. Al final, diguem que se surt amb la seva i no precisament usant l'haitià per esborrar la seva presència allà.

Mentrestant, en Bob li demana a en Suresh que injecti el virus mutat a la Mònica, la noia que té memòria adoptiva muscular. Evidentment en Mohinder no veu clar el fet d'investigar amb persones però en Bob sembla que li obliga amb bones maneres... Increïble el paper d'en Bob, ja que és el típic llop amb la poteta emfarinada per semblar un xaiet...Espero que en Mohinder sigui llest perquè aquest tipus el fa anar per on vol!

Mentrestant en Gabriel Grey va viatjant amb els bessons cap a USA..., i l'Alejandro es pensa que en Sylar es vol lligar a la germana...Però no és pas això...Si ell sabés amb qui estant viatjant...

També veiem que en Peter i xicota han arribat a Montreal a investigar el quadre que ell matiex va pintar...i allà troben informació de que algú l'esperava ja que troba una mena nota a nom seu...I també veiem que en Peter pot viatjar en el temps...Una habilitat interessant per tornar al passat oi?

I per fi arribem al misteri de la setmana...Què signifiquen els quadres que troben en Noah i l'haitià?




A mi em sembla veure un combat entre en Kenzei i en Hiro possiblement degut a que en Kenzei ara és el líder dels dolents al segle XVII, també veig un Mohinder amb el nas trencat disparant contra algú...Potser a en Noah, que mor degut a un tret al cap?
I també es veu una mà d'algú amb una proveta de laboratori...potser és en Bob quan li dona el virus mutat a en Mohinder perquè li injecti a la Mònica?
També em sembla veure en un quadre, a la Claire morta a les escales de l'institut (cosa que ja sabem que ha passat durant l'escarment que li han fet a la cap d'animadores). A més apareix una dona rossa intentant entrar en algun lloc(la misteriosa filla d'en Bob tal vegada?) O potser la Claire o la Nikki?
Bé, jo crec que aqui hi ha el tema de la setmana, no? :)

dijous, 25 d’octubre del 2007

Herois: Episodi 2x05 - "Fight Or Flight"


Atenció! Aquest post pot contindre dades sobre la trama de la 2a temporada!
Hi poden haver spoilers!


Bones a tots! Aquesta setmana, tot i alguns imprevistos, al final he pogut veure l'episodi 5 d'herois. I com està el tema...

La cosa més interessant per mi és, sense cap mena de dubte, la visita d'en Matt Parkman i en Nathan Petrelli al sr. Parkman (pare d'en Matt) a Philadelphia. Allà podem veure que sota l'aparença d'un inofensiu i refet home de mitjana edat, s'hi amaga un il·lusionista, un distorsionador de la realitat, que pot, a part de llegir ments, fer-te veure el que li vingui de gust. Amb això entenem qui li feia veure a en Nathan a ell mateix com un "home cremat", perquè la Molly el veu en els seus malsons, i altres coses inexplicables. En fi, d'una manera molt estranya, el que acaba aconseguint el pare Parkman és estimular prou el seu fill perquè sigui capaç no només de llegir ments, sinó de posar-se a la ment d'algú i intentar comunicar-s'hi telepàticament (fet que permet avisar a en Nathan que deixi de lluitar i surti de l'engany que li havia parat el pare Parkman).

Molt bé, per en Matt! De totes maneres. La gran pregunta és: El pare li fa això perquè vol que en Matt aprengui "millor" el seu poder? O realment es pensava que no s'en sortiria?

El debat està servit!

A més també apareix una misteriosa desconeguda...que pot "electrificar" amb les mans...Potser és la filla d'en Bob? i perquè vol trobar a en Peter? Treballa per la Companyia? Sembla que si...De moment no l'ha trobat però és una noia impulsiva...i amb males puces...i si no que li preguntin al pobre germà de l'actual nòvia d'en Peter...

Vinga a comentar!!

dimecres, 17 d’octubre del 2007

Herois: Episodi 2x04 - "The Kindness of Strangers"


Atenció! Aquest post pot contindre dades sobre la trama de la 2a temporada!
Hi poden haver spoilers!


Comença l'episodi amb el senyor Bennet observant el quadre on s'el veu mort a terra i a la Claire abraçada a un desconegut. Ja es de dia (suposem que aquesta nit no ha dormit gens) i amb aquesta informació, la seva sospita de que la seva filleta té un nou "amic especial" a Costa Verde pràcticament es troba confirmada. Aixi que això li deu recordar el que va fer amb l'anterior amic de la Claire, en Zack, i ja comença a pensar d'usar l'equivalent de "desmemoritzador de Men in Black" en forma d'haitià. Evidentment, la mare no en sap res, més preocupada per les excel·lències del seu gosset que de la seva familia. La claire nega qualsevol relació existent i el pare li insisteix que si coneix algu "el vol coneixer"...Tots ja sabem per fer-li què.
Durant el matí a l'intitut la Claire anava pensant en el que li va passar amb el seu amic Zack, que quan li van esborrar la memoria va perdre un amic. Suposo que no vol que això li passi amb en West i per això intenta inicialment rebutjar la cita que li proposa. Té por que el seu pare li faci alguna cosa. Al final, però, no ho pot evitar i queden per l'última cita aquella mateixa nit. I arriba l'hora de dinar.
Aixi que mentre estan dinant, la familia Bennet vol anar a fer els postres a "la casa del Ioghurt" o una cosa aixi. Però la Claire, recordant la cita amb en West, els comenta que ha d'anar a fer un treball a la biblioteca. Evidentment el pare sospita, aixi que deicdeix seguir-la pero a una distància prudencial. Prou distància per donar temps a la parelleta a marxar volant al tombar la cantonada del final del carrer dels Bennet, fet que desconcerta al pare encara més.
S'en van a festejar al famós cartell on hi ha les lletres "HOLLYWOOD", i allà, en West li vol demostrar a la Claire que si confia en ell, no la deixarà mai patir.
Al final, la Claire torna tardíssim a casa i busca l'excusa perfecte. Aixi que decideix mentir al seu pare dient-li que la desobeit. Pero no pel fet de tenir un xicot, sinó per entrar a formar part del grup d'animadores. Després de la sorpresa inicial, sembla que acorden un tracte: Ella pot fer-se animadora pero no pot sortir amb cap noi. De moment, sembla que ha sobreviscut al primer interrogatori.
I després del dia mogudet, apareix l'haitià informant el seu cap que cal que viatgin a Odessa (Ucrània). Quin empleat d'una empresa de fotocòpies no ha anat a Ucrania a un congrés de copisteria, oi? A veure que els hi diu a la familia...
Mentrestant, a la nit, la Molly continua tenint malsons. Més tard descobrim que qui els hi produeix és el pare...d'en Matt Parkman, que és una mena de lladre que el va abandonar de petit després de robar i fer mal a molta gent. En aquest moment vaig tenir un "deja-vu" de Lost, en la figura d'en John Locke i el seu malvat pare...Com enyoro a Lost...En fi, continuem...
En Nathan vol recuperar la seva familia (o això sembla) i comença per a fer una visita al cole privat on estudien els seus dos fills. Tant sols per a dir-los que li sap greu com han anat les coses i que canviarà. Es veu que vol fer costat a la seva mare doncs els insisteix que li demanin a la mare que la truquin a l'hospital. Sap que això la posarà contenta, suposo.
A tot això, la mare Petrelli, interrogada per en Parkman i el seu company a l'hospital, confessa inexpicablement l'autoria de la mort del sr. Nakamura. Però en Parkman sap que és inocent i ella, mentalment, li demana per favor, que ho deixi estar aixi. Li comenta mentalment que si continua investigant trobarà coses que han fet i que poden fer que no li recomana que les sapiga (sembla ser que pel seu propi bé). En Parkman parla amb en Nathan i li diu que sap que la seva mare és innocent i que no entèn com és que es declara culpable. En Nathan hi vol parlar per intentar converncer-la de que no ho faci però ella ja ha pres la decisió. Aixi que decideix parlar altre cop amb en Parkman i acorden treballar junts en la investigació. I queden per anar a casa d'en Nathan ja que reconeix els fragments de foto marcats amb el símbol d'en Kensei. I aqui arriba un moment esperat. Poder veure la foto dels dotze membres entre els que hi ha el sr. Nakamura, en Linderman, en Deveaux, el pare Petrelli (que curiosament es troba desenfocat a la fotografia i és irreconeixible), en Bob (el paio que ha contractat en Mohinder Suresh) i ... també a apareix el pare d'en Parkman. Moment estelar del capítol, efectivament!
Aixi que a l'arribar la Molly a casa, en Matt li demana que trobi al seu pare. I ella a l'intentar-ho...veu a l'home dels seus malsons. Ostres! Sembla que es molt dolent el sr. Parkman pare. ;) Però la Molly fa el cor fort al final i l'intenta localitzar i ho aconsegueix. EL que passa es que el pare Parkman també la pot veure mentre el busca i aconsegueix "capturar-la" i queda com en una mena de "coma" on mentalment crida a en Parkman fill perquè l'ajudi.

La Maya i l'Alejandro ananven viatjant amb el seu nou colega de fuga, un americà anomenat Derek, prop de la frontera entre Mèxic i els EUA quan de cop i volta troben el cos d'un home estirat enmig de la carretera. Estan a punt d'atrpellar-lo. Quan baixen per veure si és viu o mort, el giren i viem que és...ta-ta-tachán...en Sylar. Aquest home té una flor al cul! Després d'ésser atravessat per una katana al mig del pit i no tenir els poders de regeneració, la Candice el recull i el porta a operar per a curar-lo. I ell per agrair-li la mata. I ara, que representa que s'ha escapat d'on el tenien recuperant-se amb la Candice, el troben la Maya i l'Alejandro que precisament tenen poders i també els hi pot robar. Amb aquesta "potra" no li cal el programa informatic ideat pel doctor Suresh per a trobar "herois" ;) En fi, que el recullen i com que els diu que coneix el doctor Suresh (suposo que matar algú t'aporta com a minim que et puguis presentar com algú que coneixes a fons a la víctima), ja tenim un nou company de ruta cap a New York. Però durant el viatge es paren en una botigueta de carretera i en Derek veu el diari on apareixen la Maya i el seu germà que estant buscats per assassinat. I li comenta a en Gabriel Grey (nou "altrer ego" del nostre Sylar) que durant el viatge ha descobert que la Maya i l'Alejandro tenen poders i ja els vol obtenir. Aixi que en Gabriel vol fer creure a en Derek que cal trucar a la policia i mentre està distret el mata i el deixa allà. Aixi que cal que s'inventi una excusa per la cual en Derek no continui el viatge amb ells, aixi que, com a bon mentider, fa veure que en Derek els vol trair trucant a la policia i els convenç perquè creguin que ell els ajudarà a escapar. Aixi que ja tenim una nova víctima al curriculum d'en Sylar.
A casa d'els Dawson (els cosins d'en Micah), les coses van com poden ja que tenen problemes de diners i la cosina gran, una preciosa jove molt segura de si mateixa, fa el que pot per mirar de portar la seva familia endavant. Sabem que la jove, que es diu Mònica, ha fet les proves per a ser encarregada de l'hamburgueseria on treballa i que està força segura de si mateixa. El seu germà petit es veu que és un pinxo que li vol fer la punyeta a en Micah ja que sembla que no li agrada massa que visqui amb ells. Però l'atzar farà que el noi vulgui veure la lluita lliure que fan al canal per cable...la llàstima és que no té diners per a poder "comprar" l'emissió. Clar que té un cosí que "parla" molt amistosament amb les màquines...però ell encara no ho sap. I en Micah veu una possible manera de pactar una treva amb el pinxo del seu cosí. Aixi que la Mònica va a la feina, i comença a parlar amb una companya del fet que li aniria molt bé poder ser la encarregada per poder aixecar la seva familia, continuar els estudis, etc. I mentre està aixi despistada, veu que ha aconseguit fer sense adonar-sen una flor amb un tomàquet "tal i com havia vist uns segons a la TV aquell matí". Una altre heroina en potencia, la cosina d'en Micah...Llavors també observem com li rebutgen l'ascens precisament per la seva situació familiar, que creu el seu cap que la té massa absorvida i lligada. Aixi que trista, els porta el sopar a casa als nens i els troba veien la TV per cable. I es que resulta que en Micah havia fet de les seves amb el televisor per a poder veure el canal sense haver de pagar...I és allà quan sense massa interès observa una clau de lluita lliure que fa un dels combatents. I ja es veu a venir que amb la capacitat de reproducció de tècniques que té, si mai la de fer servir, que es preparin...
Curiosament, es veu que l'endemà ha de tancar la hamburgueseria, quan entren a robar. Aixi que pot fer servir la clau de lluita lliure i deixa KO al pobre lladre que fuig amb un bon cop i ben espantat. Suposo que amb això el seu cap li donarà la feina que li havia negat...

Només comentar un detall. Ja fa diversos episodis que quan en Nathan està sol i es veu en un mirall, es veu a si mateix com si estés cremat totalment (potser com a consecuencia de l'explosió atòmica?) Potser algú li està fent males passades psicologicament? Potser en Pare d'en Parkman? I qui deu ser el Pare dels Petrelli? Potser és en Kenzei?

Apa, a comentar!

dimarts, 16 d’octubre del 2007

Els temes de la setmana...del 15 al 21 d'octubre

Creieu que des de que la comissió per les incidencies de Renfe s'ha creat i establert a Barcelona funcionen millor les coses?

Felicitats a Juan José Millàs pel Premi Planeta i a Boris Izaguirre per ser-ne el finalista.

Canviem-ho! Tu hi tens molt a fer.


Sovint consumim massa i malament i malgastem els recursos, afectant el Medi Ambient.
Per això la setmana de TV3 d'aquest 2007 tractava aquest tema. Si tens un moment, passa pel web http://www.canviem-ho.cat/ i observa el que podries fer.

Tu hi tens molt a dir. Tu hi tens molt a fer.

Alguns consells que pots aplicar al teu dia a dia:

Dutxa't en lloc de banyar-te
Arregla les aixetes que gotegen
Vigila que les canonades no tinguin fuites
Renta amb aigua freda sempre que sigui possible
Bull només l'aigua que et calgui

Si baixes només 1º la potència de la calefacció reduiràs la factura fins a un 10%
Amb finestres de doble vidre evitaràs perdre el 50% de l’energia que s’hi escapa
Per ventilar la casa, amb 10 minuts de finestres obertes n'hi ha prou
Fes servir un termòstat programable per ajustar automàticament les temperatures
Porta dins de casa la roba adequada al temps que faci
A l'estiu, ventila la casa a primera hora del matí
A l'hivern, ventila la casa al migdia o a primera hora de la tarda
Neteja els filtres de l'aire condicionat. En reduiràs considerablement el consum
Instal·la cortines o persianes davant de finestres i balcons
Són preferibles diversos ventiladors que un aparell d'aire condicionat
A l'hivern intenta mantenir una temperatura de 20º a dins la casa

El transport de productes congelats és molt més costós que el dels frescos
Compra preferentment productes locals. Evitaràs generar CO2 en el transport
Disminueix la compra de productes d'usar i llençar
Utilitza mocadors, tovallons i les tovalles de roba en comptes dels de paper
Evita els productes amb grans embolcalls
Fruites i verdures, millor a granel que envasades
És preferible una ampolla de 1,5 litres que tres de 0,5 litres
Fabricar una sola llauna de refresc d'alumini genera moltíssim CO2
Modera el consum d'alumini; és un material molt difícil de reciclar
Fes servir la bossa de roba del pa

Tria electrodomèstics energèticament eficients, com els de classe A
No posis a la nevera aliments calents o tebis. N'augmentes el consum
No deixis encesos els llums d'habitacions o llocs de pas quan no hi ets
Apaga els llums exteriors de terrasses i entrades
Aprofita la llum natural de casa en lloc d'encendre els llums
No deixis els aparells elèctrics en stand-by
Estén la roba en comptes d'utilitzar l'assecadora
Fes servir bombetes de baix consum
Desendolla el carregador del mòbil quan el telèfon estigui carregat
Fes servir la rentadora o el rentaplats només quan estiguin plens
Deixa descongelar els productes unes hores abans de cuinar-los
Utilitza sempre que puguis el microones en lloc del forn convencional
Apaga l'ordinador quan marxis de la feina
Asseca't bé els cabells amb la tovallola i redueix l'ús de l'assecador
Escombra en lloc de fer servir l'aspirador
Assegura't que els electrodomèstics funcionen bé i fes-ne el seguiment
Modera la temperatura de la nevera. És l'electrodomèstic que gasta més

Camina o ves en bici per als desplaçaments curts
Fes servir el transport públic
Renta el cotxe a mà o amb una mànega en lloc d'anar a un autorentat
Escull el cotxe més eficient en el moment de comprar-lo
Vigila la pressió dels neumàtics del cotxe
Evita dur un portaesquís buit al sostre del cotxe
Conduir de manera agressiva dispara el consum de combustible
Intenta viatjar en tren en comptes de l'avió si la situació ho permet
El consum de carburant s'incrementa bruscament a partir de 90 km/h.
Usa biocombustibles en lloc de carburants de combustibles fòssils
Evita l'ús del vehicle en hora punta, quan el vehicle consumeix més

Reutilitza les bosses per anar a comprar
Recicla els residus orgànics. Pots fer-ne adob per a les plantes
No llencis a les escombraries els diaris vells. Van al contenidor blau
El vidre és 100% reciclable. El seu lloc és el contenidor verd
Els envasos de plàstic són molt contaminants. Van al contenidor groc
Els envasos en tetrabrick són els més costosos de reciclar
No malbaratis el paper. Reutilitza els fulls

dilluns, 15 d’octubre del 2007

Configurar Gmail a l'Outlook 2007 i Windows Vista

Bones!

Us adjunto unes petites instruccions que he fet per la Sara, que necessitava configurar el seu compte de Gmail a l'Outlook 2007 amb Windows Vista.

Espero que a algú li sigui d'utilitat.

Instruccions per a configurar el Gmail a l'Outlook 2007:

1.-Obrim Outlook 2007
2.-Fem Click a Herramientas/Configuración de la cuenta i llavors click a Nuevo…
3.-Esculls l' opció Microsoft Exchange, POP3, IMAP o HTTP, y fas click a siguiente.
4.-Afegeixes el teu nom, l'adreça de correu del Gmail, i escrius el teu password.

A la part inferior de la finestra marques l' opció Configurar manualmente las opciones del servidor o tipos de servidores adicionales , y lllavors fas click a siguiente.

5.-Esculls l' opció Correo electrónico de Internet, i click a siguiente.

Al camps corresponents, ingresses el següent:

-Servidor de correu entrante (POP3): pop.gmail.com
-Servidor de correo saliente (SMTP): smtp.gmail.com
-Nombre de usuario: introdueix aqui el teu nom d'usuari
-Contraseña: Afegeix la contraseña

Un cop tinguis tot això omplert, veuràs que s'activa el botó Más Configuraciones. Cal fer-hi click:

A la finestra que apareix, fes click a la pestanya Servidor de salida, i marques l' opció Mi servidor de salida (SMTP) requiere autenticación i també l' opció Utilizar la misma configuración que mi servidor de correo de entrada.
NOU! Editat abril 2008:
A la mateixa finestra, fas un click sobre la pestanya Avanzadas i on posa "Servidor de entrada (POP3):" cal que hi escriguis si no hi és el número 995.Actives també la casella Este servidor precisa una conexión cifrada (SSL). Ara, on posa "Servidor de salida (SMTP):" hi escrius el número 587 y seleccionas TLS com el tipus de conexió xifrada. i fas Click a Aceptar.

Quan es tanqui la finestra i tornis a la pantalla anterior, fas Click al botó Probar configuración de la cuenta…

Farà unes comprovacions i si tot va bé t'informarà de que tot ha estat correcte.
Finalment fas click a siguiente y finalizar.

Si no hi ha res més, hauria d'anar tot bé i t'hauria de funcionar. Si no, diga'm quin error et dóna o a quin pas no pots continuar o no saps què fer, ok?

dijous, 11 d’octubre del 2007

L'iGoogle, disponible en català

El servei de personalització de continguts informatius de Google, l'iGoogle, ha estrenat aquest dimecres 10 d'octubre, la seva interfície en català. Aquesta utilitat, que permet consultar en una mateixa pàgina diversos serveis informatius actualitzats, entre ells els titulars de l'AVUI.CAT, així com continguts d'oci, lleure i jocs, ha habilitat la possibilitat d'utilitzar la llengua catalana en els seus menús contextuals i en totes les eines de cerca, preferència i personalització. El servei iGoogle, que fins ara era accessible en idiomes com l'anglès i el castellà permet als usuaris triar entre més de 10.000 fonts de continguts d'arreu del món, entre els quals hi ha una bona representació de continguts catalans. Una altra novetat de l'iGoogle és la possibilitat de personalitzar el fons de pantalla a partir de diversos temes predefinits, com una platja o una parada d'autobús, amb la característica que aquests fons són dinàmics i canvien al llarg del dia reflectint els canvis horaris i meteorològics.

Font: Diari Avui

Senyores i Senyors (Discurs Inagural Fira Frankfurt)


Bones!

Recentment estem d'enhorabona! La cultura catalana és la convidada d'aquest 2007 a la fira del llibre de Frankfurt.

Com sempre, els de fora ens reconeixen abans que els que ho haurien de fer. En fi, un pas important, espero.

Doncs bé, un dels nostres escriptors de capçalera, el gran Monzó, el mag de les paraules, ens va regalar un discurs inoblidable, rodó, perfecte. Un text que val la pena llegir o escoltar si encara podeu trobar el fitxer multimedia pertinent.

De totes maneres, i esperant que no li faci res, no m'he pogut resistir a reproduir el text al blog perquè el pogueu llegir. Val la pena, us ho asseguro.

Gràcies, Quim!

Discurs:

Com que de discursos no n’he fet mai (i no sé si en sabria) els explicaré un conte.
El conte va d’un escriptor (un escriptor que sempre parla molt de pressa) a qui, un dia, li proposen de fer el protocol·lari discurs inicial de la Fira del Llibre de Frankfurt.
Això passa l’any que la cultura catalana n’és la convidada. Un any que pot ser, per exemple, el 2007. Abans d’acceptar l’encàrrec, l’escriptor en qüestió —català i, per tant, gat escaldat— dubta. Pensa: “I ara ¿què faig? ¿Accepto la invitació? ¿No l’accepto? ¿La declino amb alguna excusa amable? Si l’accepto, ¿què en pensarà la gent? Si no l’accepto, ¿què en pensarà també la gent?”
No sé com van les coses a d’altres països, però els asseguro que al meu la gent té tendència a pensar moltes coses, i a treure moltes conclusions. Si un dia expliques que, quan vas a cal sastre, l’home, mentre et pren les mides, pregunta:
“¿Cap a quina banda carrega vostè?”, i tu contestes que carregues cap a la dreta (o que carregues cap a l’esquerra), la gent treu conclusions. Si vas a la fruiteria i demanes pomes treu conclusions. Si demanes taronges també en treu.
Facis una cosa o facis l’altra —carreguis cap a la dreta o cap a l’esquerra, compris pomes o taronges— la gent té un alt nivell de clarividència. La gent és molt perspicaç i sempre dedueix coses, fins i tot ciutats que no són a cap mapa. Si fas un pas endavant, malament per no haver-te quedat quiet. Si et quedes quiet, malament per no haver avançat.
Però passa que l’escriptor en qüestió creu que no ha de demanar perdó a ningú per sentir-se part de la cultura que aquell any han convidat a Frankfurt; de manera que decideix acceptar. És evident que no l’hi proposaran pas —fer el protocol·lari discurs inicial— l’any que la cultura convidada a la Fira de Frankfurt sigui la turca, la vietnamesa o la n’gndunga. Així, doncs, diu que sí, que el farà, i tot seguit s’asseu a una taula, agafa un bolígraf i una llibreta i comença a rumiar què hi ha de dir.
Una mica, se sent perplex. Al llarg dels temps, la bonança de la història no ha estat al costat de la literatura catalana. Les llengües i les literatures no haurien de rebre mai el càstig de les etratègies geopolítiques, però el reben, i ben fort. Per això el sorprèn que un muntatge com aquest —la Fira de Frankfurt, dedicada a la gran glòria de la indústria editorial— hagi decidit convidar una cultura amb una literatura desestructurada, repartida entre diversos Estats en cap dels quals és llengua realment oficial (encara que n’hi hagi un i mig que ho proclamin sempre i
quan aquesta proclamació no molesti els turistes, els esquiadors o els repartidors de butà).
Per això té dubtes a propòsit de la invitació a Frankfurt. ¿De cop i volta el món s’ha tornat magnànim amb ells, quan n’hi ha tants que els volen perpètuament perifèrics? Recorda, a més, que, en un altre muntatge literari —més nòrdic i bastant més pompós—, ara fa poc més d’un segle (el 1904) el jurat del premi Nobel de literatura va premiar Frederic Mistral. Frederic Mistral no era català. Era occità. Però la referència serveix —no sols perquè alguns catalans i alguns occitans se senten a prop— sinó perquè el premi va molestar tant els puristes de la Nació- Estat (“Soyez propre, parlez français!”) que —mai més a la vida— cap literatura
sense Estat ha tornat a tenir un premi Nobel.
A més de la sensació de perplexitat, el personatge del nostre conte té una sensació de justícia. Potser “justícia” no és la paraula exacta. Alguna cosa semblant. Tot i que —com s’ha dit— als catalans els avatars polítics ens han anat d’una manera que no convida a gaire alegries, la literatura catalana és, clarament, una de les pedres fundacionals de la cultura europea. Cap literatura sense Estat d’aquesta Europa (que ara diuen que construïm entre tots), no ha estat ni és tan sòlida, tan dúctil i tan continuada.
¿Ha d’explicar tot això, en el discurs? Potser podria començar dient que la potència inicial que va fer que la literatura catalana tingués lloc preferent a Europa durant l’Edat Mitjana neix de Ramon Llull (Raymundus Lullus, Raimundo Lulio, Raymond Llull, Raymond Lully: com els agradi més). Ramon Llull era filòsof, narrador i poeta. Era mallorquí, d’aquesta Mallorca avui esdevinguda un ‘Bundesland’ geriàtricoturístic alemany. Nascut molt abans que els ‘tour operators’, els avions de baix cost i la ‘balearització’ dictessin les normes de vida d’aquelles costes, centennis abans de l’arribada de Boris Becker i de Claudia Schiffer, en ple segle
XIII Ramon Llull va estructurar una llengua travada i rigorosa, la mateixa llengua en la que, de manera vibrant i corrompuda, encara parlem i escrivim ara.
Però l’escriptor té altres dubtes. Ja que ha de parlar a Frankfurt, ¿ho hauria d’amanir amb detalls que poguessin interessar els germanoparlants? Hauria d’esmentar l’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria-Toscana, S’Arxiduc? ¿Hauria d’esmentar el senyor Damm i el senyor Moritz, cervesers de terres germàniques fundadors d’algunes de les marques de cervesa que els catalans encara bevem ara? És evident que, si ho fes, li dirien frívol, i això encara l’impel·leix més a ferho.
Ja posats, podria esmentar el senyor Otto Zutz, gran oftalmòleg —“diplomat a Espanya i Alemanya”— que ha acabat donant nom a una esplèndida discoteca de Barcelona i que, en vida, graduava la vista de molts barcelonins. D’alguns membres de la família del poeta Carles Riba, per exemple, segons es desprèn del que el seu nét —Pau Riba, també poeta i, a més, cantant— diu al text que acompanya el disc “Dioptria”.
Tampoc no sap si hauria de citar els més grans dels que han configurat el fil literari que ens du fins avui: Bernat Metge, JV Foix, Narcís Oller, Anselm Turmeda, Joan Brossa, Joanot Martorell, Llorenç Villalonga, Jordi de Sant Jordi, Jaume Roig, Josep Carner, Jacint Verdaguer, Isabel de Villena, Josep Maria de Sagarra, Àngel Guimerà, Santiago Rusiñol, Joan Maragall, Eugeni d’Ors, Josep Pla, Joan Sales, Mercè Rodoreda... I ¿ho hauria de fer d’aquesta manera apilonada o els hauria d’esmentar per ordre cronològic? ¿O potser fóra millor no citar-ne cap?
Citar tots aquests escriptors (la majoria desconeguts pel món literari que es belluga per Frankfurt) ¿no farà que els assistents a la cerimònia d’obertura de la Fira del Llibre s’avorreixin de sentir noms que els sonen poc? ¿No farà que mirin el rellotge i pensin: “Quin rotllo, aquest home!”? Per això, doncs, decideix que no dirà cap nom (tot i que, de fet, ja els hagi dit en el mateix procés de descriure els dubtes sobre si els ha de dir o no). A més, segons ha llegit, a la mateixa Fira del Llibre hi haurà instal·lada una exposició que parlarà d’això. Encara que —siguem sincers— ¿quantes de les persones que assisteixin a aquest acte inaugural
visitaran després aquesta exposició amb un interès no merament protocol·lari? Siguem sincers i optimistes: ben poques. Tot i que es tracti d’una Fira del Llibre, i els escriptors més desconeguts haurien de ser els que més excitessin la set de lectura de les persones interessades a descobrir meravelles literàries, i no a seguir, simplement, el tam-tam comercial del que toca en cada moment.
Però, com més hi rumia, menys clar veu com hauria de ser el discurs. Ja que molta gent té del món una idea feta a partir de la geometria actual del poder políticocultural, potser podria explicar que, a Europa —esqueixat ja el llatí en llengües vulgars—, el primer tractat de Dret va ser el català “Consolat de Mar”, pel qual es van regir les relacions marítimes al Mediterrani. Potser podria afegir que alguns dels primers tractats europeus de medicina, dietètica, filosofia, cirurgia o gastronomia eren també escrits en llengua catalana.
Però, ¿tantes dades servirien gaire de res? ¿Què han dit altres escriptors en anteriors discursos inaugurals d’aquesta mateixa Fira? L’escriptor busca aleshores alguns d’aquests discursos inicials i els llegeix. Gairebé sempre, en tots aquests discursos hi ha una gran exaltació de la cultura pròpia, i veu clar que, sempre (en cada cas passa el mateix), a qui no pertany a la cultura exaltada tots aquests discursos li sonen distants, com la remor de l’aigua que va riu avall sense que hi parem atenció.
Són discursos a l’estil d’aquell que, durant la dictadura franquista, va fer a Nova York, a les Nacions Unides, el violoncel·lista Pau Casals. Va ser un discurs que va emocionar els catalans amb la mateixa intensitat que va deixar indiferents la resta d’habitants del planeta: “I am a Catalan. Today, a province of Spain. But what has been Catalonia?...”: “Sóc català. Catalunya avui és una província d’Espanya, però ¿què ha estat Catalunya? Catalunya ha estat la nació més gran del món. Us explicaré per què. Catalunya va tenir el primer Parlament, molt abans que
Anglaterra. Catalunya va tenir les primeres Nacions Unides...”
També veu que altres escriptors que han fet discursos inicials de la Fira del Llibre hi intercalen poemes. Potser ell també ho faci. Podria, per exemple, llegir aquell travallengua que, un dia (en una fenomenal paròdia de discurs militar), va recitar el grandíssim Salvador Dalí, com si fos la poesia més excelsa del món: “Una polla xica, pica, pellarica, camatorta i becarica va tenir sis polls xics, pics, pellarics, camatorts i becarics. Si la polla no hagués sigut xica, pica, pellarica, camatorta i becarica, els sis polls no haguessin sigut xics, pics, pellarics, camatorts i becarics”.
De fet, si el discurs és part d’un ritual i, com en tots els rituals, el que importa realment és la forma, el protocol, l’americana, la corbata (o l’absència de corbata), ¿importa gaire què s’hi diu exactament? ¿En una cerimònia religiosa feta en una llengua morta (una missa en llatí, per exemple), importa gaire que part dels fidels no entenguin el text? Encara més: ¿cal dir res en concret? Els polítics són grans malabaristes, i per això els seus discursos són exemplars: plens de paraulescomodins que, amb gran mestria —per quedar com a gent responsable—, apliquen en el moment just encara que, de fet, siguin fum i prou: lletres que formen síl·labes que formen paraules per cobrir l’expedient.
En un disc, aquest músic fenomenal que és Carles Santos va gravar fa anys una peça esplèndida que consisteix en una barreja de declaració d’amor i discurs de polític. És un text on les vacuïtats i les promeses han estat substituïdes per una repetició constant de la paraula “Sargantaneta”, adobada amb adjectius exaltats.
(“Sargantaneta” —“Sagrantaneta”— és el nom de la seva barca de pesca.) ¿No seria, doncs, un text ple de paraules-comodins, de “sagrantanetes”, el discurs ideal per un acte com el de la inauguració de la Fira del Llibre? Un text tan abstracte i tan buit que, sense canviar cap frase, es pogués utilitzar també per qualsevol altra mena d’acte: literari, esportiu, cinegètic o filatèlic. Que tant servís per presentar un nou llibre de poesia lírica com per inaugurar una línia ferroviària.
Un discurs tan ambigu que fos tot ritme —ritme, ritme!—, però que en el fons no digués res: absolutament res. Tot això és el que l’escriptor que sempre parla molt de pressa (i a qui un dia li proposen de fer el protocol·lari discurs inicial de la Fira del Llibre de Frankfurt) dubta si ha de dir o no. Dubta també si —si ho diu— els que l’escolten hi pararan gaire atenció. Dubta també si —si hi paren atenció— entendran gaire què vol dir.
Pensa també que, de fet, podria dir qualsevol altra cosa sense que en el fons canviés gaire res si, en tota la resta de detalls, compleix el cerimonial. Una de les particularitats més importants del qual cerimonial és, per cert, el temps. I això sí que ho té clar: quan arribi el moment d’acabar —el màxim de minuts estipulats són quinze— mirarà el rellotge [mira el rellotge] i dirà:
—Res més. Moltes gràcies. Bona tarda.
.............

Autor Text: Quim Monzó
Fotografia: REUTERS / ALEX GRIMM

dimecres, 10 d’octubre del 2007

Herois: Episodi 2x03 - "Kindred"


Atenció! Aquest post pot contindre dades sobre la trama de la 2a temporada!
Hi poden haver spoilers!


L'episodi d'aquesta setmana, jo diria que és el més fluix dels d'aquesta temporada. De fet, crec que coincideixo amb algunes persones que la qualitat dels episodis ha anat decreixent des del primer fins a aquest tercer. D'altra banda, hi ha persones que m'han comentat que els va agradar més el 2n episodi que el primer però que aquest últim tampoc els ha entusiasmat.

Sigui com sigui, què hem descobert en aquest epidodi?
Que la Candice que era la noia que treballava pel Linderman, és assassinada per en Sylar per robar-li el poder. Que en Bennet morirà segons ens diu un dels últims quadres de l'Isaak Mendez, que en Hiro enamorat de la filla del "sword-maker" no pot marxar del passat i decideix ajudar a en Kensei a ser l'heroi que està destinat a ser, i que en Peter Petrelli no li importa qui va ser sinó qui és ara (un delincuent de poca calada de Cork, Irlanda). Em deixo res? Ah, si: Que en West, el nou company de la Claire, pot volar i que s'enrotllen en aquest episodi.

Resumint: Dels 43 minuts de l'episodi, ens en podriem quedar amb 7, els necessaris per explicar el que he comentat abans en el ràpid resum del mateix. Cada cop trobo a faltar més a Lost...

Vosaltres no? Quines teories teniu? Va, comenteu... que esteu molt apagats... :)

dilluns, 8 d’octubre del 2007

Els temes de la setmana...del 8 al 14 d'octubre

Creieu que el pacte per l'habitatge és una bona mesura per solucionar el problema?

La comunitat internacional hauria de posicionar-se i actuar a Birmània per tal de que no es vulnerin els Drets Humans?

divendres, 5 d’octubre del 2007

Amsterdam transforma contenidors en miniapartaments


Tenen bany, cuina, parquet, finestres i balcons

I es que qui no s'adapta i es conforma es perquè no vol! Si jo moltes vegades he dit mig en broma: "Qualsevol dia m'en vaig a sota un pont, ho cobreixo una mica i m'instalo allà perquè tal i com està el mercat inmobiliari". I es que no se m'havia ocorregut que també puc "Okupar" un contenidor, com els joves d'Amsterdam.

Fora bromes, pot ser una bona idea per assolir habitatge assequible pels joves i no tant joves. Una solució que he cregut que valia la pena esmentar.

noticia:

"Quan els vaig dir als meus amics de Barcelona que visc en un contenidor, no em van creure". Patricia, de 22 anys, és una dels 1.500 estudiants d'Amsterdam allotjats en aquestes grans caixes metàl.liques de 12 metres per 2,5, concebudes per al transport de mercaderies. Estudia màrqueting i resideix a Bijlmermeer, una petita zona industrial del sud de la ciutat. Amuntegats en cinc pisos, els contenidors formen edificis com els altres, amb grans finestres i petits balcons. Al marge d'algun problema de soroll, Patricia es considera afortunada: "Per 250 euros al mes, calefacció i internet inclosos, tinc un lloc per a mi a Amsterdam, sense haver de compartir el bany ni la cuina".
El 2003, l'ajuntament de la capital holandesa s'enfrontava a una greu falta d'allotjaments per a estudiants. Més de 7.000 joves estaven en llista d'espera. Es va obrir un concurs per trobar solucions movibles i barates, i el 2004 Tempo Housing va ser una de les empreses que van proposar la vida en un contenidor. "Al principi hi havia escepticisme, però vam fer un prototip per convèncer la gent", explica Quinten De Gooijer, el seu director. "D'aquí a 10 anys, quan la ciutat vulgui que marxem, ho podrem carregar tot en camions i reconstruir-ho en un altre lloc, i fins i tot exportar els nostres productes", afegeix.
Molt sol.licitada a l'estranger, Tempo Housing es disposa a entregar a Nigèria un hotel de tres estrelles aixecat sobre el mateix principi. Comprats nous a la Xina, els contenidors són transformats en una fàbrica a prop de Hong Kong. Allà se'ls incorpora la cuina, el bany i les finestres, sense oblidar el parquet flotant ni l'aïllament de les parets. Cost per unitat: 13.000 euros a la sortida de la fàbrica, 15.000 euros amb el transport fins a Europa, 19.000 euros si se li sumen els elements exteriors --balcons, galeries i escales--, instal.lats a Holanda.

Cafè i supermercat
Una cambra d'aire separa cada pis, per aïllar-los més bé del soroll. En blocs de sis, els contenidors disposen de calefacció central de gas i d'un sistema de ventilació. Al peu dels allotjaments estudiantils s'han construït, amb el mateix material, un cafè, un supermercat i l'indispensable taller de reparació de bicicletes.
A l'altra punta de la ciutat, en un antic moll del port d'Amsterdam, contenidors blaus, blancs, vermells i taronges també alberguen estudiants. Al moll NDSM, temps enrere ocupat per drassanes, projectes alternatius i cibercafès en prenen el relleu. El lloc és magnífic, encara que la vida no està tan ben organitzada com a Bijlmermeer. Aquí no hi ha supermercat, ni pati interior per impedir els robatoris de bicicletes ni, sobretot, calefacció central. Norah, 20 anys, futura auxiliar de veterinària, es queixa del soroll i del fred hivernal en aquests allotjaments concebuts per a la universitat tecnològica de Leyde. "Però pel lloguer que paguem no ens podem queixar --relativitza--. Viure en un contenidor costa la meitat que una habitació a la ciutat".


Font: El Periodico

Multa de 156.000 euros a una dona dels EUA per compartir 24 cançons a la xarxa


Les discogràfiques volen "enviar el missatge" que descarregar música amb drets d'autor "no està bé".




Llegint aquesta notícia al diari, he pensat que seria d'interès general. A veure com arriba tot això a Europa i concretament a Catalunya.

Noticia:
Un jurat de Minnesota (EUA) ha multat amb 156.000 euros (222.000 dòlars) una dona per compartir 24 cançons a la xarxa, després d'una demanda presentada per la indústria discogràfica, informa avui a la seva edició digital el diari Duluth News Tribune.

El diari de Minnesota assenyala que l'advocat de les firmes discogràfiques nord-americanes Richard Gabriel ha assegurat que amb la demanda no pretén obtenir diners per als seus clients "sinó enviar un missatge" a la població.

Segons la sentència del jurat, Jammie Thomas, una mare soltera de 30 anys amb dos fills, va vulnerar els drets d'autor al compartir al lloc web KaZaa 24 cançons en arxius digitals.

Els demandants, Capitol Records Inc., Sony BMG Music Entertainment, Arista Records LLC, Interscope Records, Warner Bros. Records i UMG Recordings van recórrer a la seva empresa antipirateria Safe Net, que va trobar en aquell lloc web un usuari amb l'àlies Tereastarr que disposava el 21 de febrer del 2005 al seu ordinador de 1.702 cançons perquè altres usuaris les poguessin descarregar.

Milers de milions de pèrdues

Segons el rotatiu, Safe Net va descarregar arxius en què els drets d'autor corresponien a les gegants de la indústria discogràfica nord-americana. L'advocat ha assegurat als periodistes concentrats davant de la seu del tribunal: "El que apreciem més en aquest cas ha estat l'oportunitat d'exposar clarament els fets i les proves que hem recollit. Aquesta condemna envia el missatge, espero, que descarregar i distribuir les nostres gravacions amb drets d'autor no està bé".

Segons els advocats de la indústria discogràfica, la "pirateria musical" els ha causat milers de milions de dòlars en pèrdues. Als EUA, l'Associació de la Indústria de Gravació ha presentat almenys 26.000 demandes contra particulars que acusa de vulnerar drets d'autor per descarregar o compartir arxius digitals.

Segons la decisió del jurat, els membres del qual han rebutjat fer declaracions al Duluth News Tribune, Thomas haurà de pagar 9.250 dòlars (6.600 euros) per cada una de les 24 cançons que va compartir a la xarxa.


Font: El Periodico

dijous, 4 d’octubre del 2007

Com està el sistema educatiu a Espanya...


Aquestes respostes que us adjunto, tal i com m'han arribat en castellà, són d'alumnes de l'E.S.O a qüestions plantejades pels seus professors.

Potser són falses, no ho sé. Però les he trobat realment divertides. Espero que vosaltres també.

Quin nivell senyors ministres! ...Que n'aprenguin! (Que ens fa bona falta!)


-¿Cuántos continentes hay?
Unos 150, aunque no he estado en todos. Conozco el de Majadahonda y Alcobendas. De todas formas ahora se llaman Carrefour.


(uffff)


- ¿Qué tipos de ganado existen?
Ovino, bovino y guarrino
(Sí, y cerdino y puerquino...)


-¿Qué capacidad pulmonar media tiene el hombre?
Unos cinco mil litros.
(Este debía ser familiar del lobo que tiró las casas de los 3 cerditos)


-¿Quién fundó Atenas?
Atenas fue fundada por César octavo a gusto.
(cágate lorito...)

-Barroco:
Estilo de cosas hechas de barro.
(Como su propio nombre indica)


-Lenguas vernáculas:
Las que se hablan en las tabernas.
(Aaah, por eso no me entero de lo que hablan cuando voy a una taberna, yo creía que era por el jaleo, pero resulta que se trata de un idioma nuevo)


-¿Derivados de la leche?
La vaca.
(Si, la vaca deriva de la leche del toro)


-Estimulantes del sistema nervioso:
El café, el tabaco y las mujeres.
(Joder chaval, lo has clavao, y es que las mujeres te sacan de tus casillas...)


-Alfarero:
El que tiene un farol.
(Farolero: el que hace cosas de barro, o cosas barrocas)


-Marsupiales:
Los animales que llevan las tetas en una bolsa.
(Estos marsupiales son unos degenerados)

-Polígono:
Hombre con muchas mujeres.
(Pentágono 5 mujeres, Hexágono 6... y así sucesivamente)


-Comentar algo del 2 de mayo:
¿De que año?.
(Ahí, vacilando, que te los sabes todos desde 1576)

-Coleccionistas de sellos:
Sifilíticos.
(A saber por donde se meten los sellos los muy depravados, esos y los que coleccionan mariposas... los peores)


-Ave Cesar morituri te salutant:
Las aves de Cesar murieron por falta de salud.
(Estos gladiadores... ya decía yo que parecían algo maricas)

-Cogito, ergo sum:
Le cogí lo suyo.
(¿Y lo tenia grande?)


-Ecosistemas:
La tundra y la gaita.
(No te olvides de las castañuelas)


-Derivados de la leche:
El arroz con leche.
(Derivados del arroz, la leche con arroz)


-Sujeto de la frase (elíptico):
Epiléptico.
(y el pronombre tenía el parkinson)


-El arte griego:
Hacían botijos.
(Siglos de Arte resumidos en una puta frase)


-Países que forman el Benelux:
Bélgica, Luxemburgo y Neardental.
(Hombre,los holandeses tienen cara de simios pero no tanto)


-Cita organismos internacionales:
La OJE, "Boyes Caos", USA, USS y UNI,Policía, bomberos, Socorristas y cruz roja, La ITT y la olimpiada de México, FIFA, UEFA, EU, NASA y URSS.
(Los "Boyes Caos" es que son universales)


-Pediatra:
Medico de pies.
(Convencido toda la vida que eran pederastas y no pediatras)


-Trabajo y energía:
Trabajo es si cogemos una silla y la ponemos en otro sitio, energía es cuando la silla se levanta sola.
(Y fuerza es cuando se rompe la silla)


-Quevedo:
Era cojo, pero de un solo pie.
(Bufff, menos mal que nos lo has aclarado)


-Un gusano que no sea la lombriz de tierra:
La lombriz de mar.
(Si es que se lo han puesto a huevo)


-Un marsupial:
El chimpancé.
(Si, pero no cualquiera, solo los que llevan las tetas en una bolsa)


-El oído interno:
Consta de utrículo y dráculo.
(Contra la ignorancia... imaginación)


-¿Conoces algún vegetal sin flores?
Conozco.
(Y como me vuelvas a preguntar algo te parto la cara)


-Moluscos:
Son esos animales que se ven en los bares, por ejemplo el cangrejo.
(Y los calamares, que crecen en bocadillos)


-Ejemplo de reptil:
La serpiente "Putón"
(Si es que las visten como guarras)


-Monotremas:
Son mamíferos de forma humana, y son los monos.
(Que quede claro)


-Reptiles:
Son animales que se disuelven en el agua. Un reptil peligroso de España es el cocodrilo.
(Al lado de mi casa hay una charca con mazo de cocodrilos, plagaditos estamos en España oye. Y sí, los cabrones se disuelven como aspirinas)


-Volcanes:
En Mallorca está el Teide. El agua de mar se solidifica y sale por el cráter.
(Si, ese que esta al lado de los Pirineos. Salen hasta pulpos en las erupciones)


-Terremotos:
Son movimientos bruscos que se tragan a las personas.
(No me gustaría encontrarme por la calle con un movimiento brusco de esos)



-Arterias:
Son unos tubitos de plástico flexibles.
(Yo ya nací con marcapasos y todo)


-Mahoma:
Nació en La Meca a los cinco años.
(Ni te imaginas lo mal que lo pasó su madre al dar a luz, menudo cabezón tenía a los 5 años)


-Fósiles:
Son unos señores muy antiguos...
(En una excavación encontraron a un abuelo con boina solidificado)

...Son animales que se extraen de los grandes museos, como el de Madrid.

(Si es que plantas un fósil y crecen en cualquier sitio)


-¿Qué es una Encíclica?
Es un buque de hierro que flota en el mar.
(Es como el Papamóvil pero en barco)


-Animales polares:
Son la Osa mayor y la Osa menor.
(No te olvides de la constelación de Orión, menudo bicharraco)


-El sexto mandamiento:
No fornicarás a tu padre y a tu madre.
(Jodida iglesia, siempre amargando a la gente)


-Un cuadro de Velázquez:
Las Mellizas
(¡¡ !!)


-Minerales:
Son animales sin vida.
(Es verdad, ni se mueven ni na, son de aburridos estos animales...)


-Qué es la hipotenusa:
Lo que está entre los dos paletos.
(Si, entre el cenutrio y el pardillo)


-Dónde fue bautizado Jesucristo:
En Río Janeiro.
(Con Ronaldinho y Romario, menuda fiesta se pegaron)


-Napoleón:
Está enterrado en "Los Paralíticos", en París.
(Debe ser por lo de la mano tonta que tenía)


-Geografía:
En Holanda, de cada cuatro habitantes, uno es vaca.
(Las vacas hasta cotizan en la seguridad social, están muy avanzados)


-Religión:
Caín mató a Abel con una molleja de burro.
(Le costó, pero al final lo consiguió)


-El cerebelo:
Es el fruto del cerebro.
(Como mejor está es en zumo)



-Felipe II:
Nació por poderes en Valladolid.
(Por no decir por cojones)


-Quién inventó el pararrayos:
Frankenstein.
(Realidad y ficción ¿qué diferencia hay?)


-Insectos:
El paludismo es producido por la mosca "SS".
(Jodidas moscas nazis)


-¿Qué significa leucocito?
Como su nombre indica Leu significa animal, y cocito, pequeño.
(Obviamente, hay que ser tonto para no darse cuenta)


-Partes del tronco:
Ombligo, cintura y tetilla.
(La tetilla es un órgano vital para el ser humano)


-Anfibios:
De los huevos de rana salen unas larvas llamadas cachalotes.
(Mmmmh, cachalotes en las charcas... interesante)


-¿Quién fue Anibal?
Fue un jefe cartilaginoso.
(¡¡ !!)


-La conquista de Méjico:
Fue realizada por dos extremeños: Menéndez y Pelayo.
(¿o tal vez Ortega y Gasset?)