dilluns, 22 de maig del 2006

Henning Mankell: un bon amic dels seus amics



Bones!!

Tan de temps sense dir res, i avui postejo "doble", de moment.

Suposo que molts de vosaltres ja haureu sentit a parlar als mitjans de comunicació de Henning Mankell. Aquest escriptor suec (i director del Teatre Nacional de Mozambic), és l' autor de la sèrie de llibres de l'inspector Kurt Wallander però a mi personalment m'està captivant amb la seva primera novela després d'aquesta sèrie:El Retorn del Professor de Ball.

Si teniu un moment i no sabeu què llegir, us recomano que li doneu l'oportunitat a aquest suec d'entrar a casa vostra. Segur que al cap de poc temps, el deixareu tornar amb noves històries!

Sinopsi:
El desembre de l’any 1945, un avió britànic aterra a Bückeburg (Alemanya) i en baixa un home que porta una petita bossa de viatge negra; es dirigeix a la presó de Hamelin, on dotze criminals de guerra alemanys estan empresonats, amb una sinistra missió. Cinquanta-quatre anys després, a Suècia, Herbert Molin, un policia jubilat que porta una vida tranquil·la al poblet de Härjedalen, és assassinat d’una manera brutal: literalment, l’assassí l’ha mort a fuetades; a més, la policia descobreix unes petjades de sang molt estranyes al voltant del cadàver, com si algú hi hagués fet uns passos de ball. Un antic company de Molin, el jove Stefan Lindman, decideix viatjar a Härjedalen per tal d’esbrinar els fets tot i patir problemes greus de salut. A poc a poc descobrirà unes misterioses connexions entre la mort de Molin, els col·laboracionistes durant la segona guerra mundial i els grups neonazis del present. Però Lindman ja no pot fer marxa enrere: cada pista que troba és una nova passa que l’impulsa a conèixer la veritat.

El coneixieu? L'heu llegit? Què us sembla?

Girona es va omplir de Flors...

Girona va acabar dissabte, la 51a exposició de flors, monuments, patis i jardins. El Temps de Flors és doncs, una bona excusa per retrobar-nos amb antics racons de la ciutat que visitem poc, com el barri vell, els banys àrabs, el claustre de la catedral, el passeig arqueològic, o la perduda vall de Sant Daniel.

Si en tenim possibilitat, val la pena posar-hi tots els sentits dels que disposem: Amb la vista observarem creacions i muntatges insospitats; amb l'olfacte, gaudirem de nombroses olors si ens afanyem a visitar-la els primers dies; el tacte ens permetrà tocar parets mil·lenàries de pedra freda o llambordes obstinades a perdurar al llarg dels segles...

En fi, un recorregut al gust i mida del protagonista, que permet passar una estona agradable amb parella, amics o sol, molt recomanable per la mainada (sobretot en hores de poc sol), i que des d'aqui us convido a gaudir-ne l'any vinent.

Per cert, vàreu visitar-la aquest any? Que us ha semblat? us agrada?

Per acabar el "post", us adjunto unes fotografies (amb perdó dels que realment en saben fer) que em vaig atrevir a fer amb la meva càmara de butxaca.

Fins aviat!!!










divendres, 5 de maig del 2006

Calella, Primavera a la Costa Brava


Aquesta fotografia la vaig fer la setmana passada quan estava de vacances pel camí de ronda entre Calella i Llafranc. Tota la Costa Brava és fantàstica però aquest racó és molt especial.

D' adolescent, quan tenia cabòries al cap, hi caminava per poder pensar. Ara hi acostumo a anar amb la meva parella a passejar, a guadir del paisatge, del sol de primavera i de les platges que hi pots anar trobant.

Si no el coneixeu, us animo a anar-hi. De vegades el paradís es troba a la cantonada de casa. No cal anar sempre a l'altre punta de món per tenir revelacions místiques, no trobeu?

Fins aviat!

Recepta de Cuina: Pastís de Formatge

Pastís de formatge

Tipus: Pastís
Per a 4 persones
Temps de preparació: 10 min + 20 min
Dificultat: Molt fàcil

Rectificació: I la Becerres el va fer molt ´bo el pastís de formatge!

Ingredients
3oo gr Formatge Fresc (p.ex. de la marca d'una ciutat dels Estats Units que comença per Fil...)
3 iogurts de llimona (o naturals o grecs...anem probant ;) )
2 cullerades de farina de blat de moro (maizena o similar)
9 cullerades sucre
3 ous

Preparació
Triturar tots els ingredients junts
Untar un recipient amb mantega, perquè no s'enganxi el pastís
Posar 20 minuts al forn a 180°C

El deixem refredar abans de treure'l del motlle i ja està.

Es fàcil i boníssim! Animeu-vos i m'en dieu el què!!

La i és groga...La vida vista amb colors!

Hola a tothom!

L'altre dia a la feina faig escoltar una conversa que em va cridar l'atenció: En Marc i la Montse definien a persones i coses usant colors.

Per exemple, si un vol saber si en Zipi era el ros o el morè, ho té aparentment fàcil segons aquest mètode: En Zipi és el ros ja que la "i" és groga! Perquè? Doncs no ho sé!

Aixi que us proposo una mena d'enquesta a veure si l'opinó dels colors és universal o individual.

Determineu quins colors posarieu a:

-El Partit Popular.

-L'Estatut.

-El Barça.

-Les dones (en general)

-Els homes (en general)

-Altres (a cada resposta us proposo que afegiu alguna altra entrada i li designeu un color).

Què en penseu de veure la vida en colors?

dimecres, 3 de maig del 2006

Benvinguts!!!

Aquest és el blog de tots i per tots, per parlar del que m'inquieta i us inquieta, dels nostres gustos i preferències, de la nostra cultura i del nostre futur.

Com a informàtic que sóc, trobareu moltes referències a temes vinculats a aquesta professió, però també recomanacions literàries i cinematogràfiques, i d'altres coses que m'agrada fer però que sé que no faig tant bé com m'agradaria (fotografia, cuina, etc).

Segurament algun dia us parlaré de coses mes personals, però ja ho veurem.

Per ara, res més.