La velocitat de la llum va ser el primer llibre que em vaig llegir d'en Javier Cercas. M'el va regalar la meva parella, l'Elena. I em va captivar des del primer moment. Recordo, tot i que fa més un any que m'el vaig llegir, que els personatges, complexos i elaborats, em van interessar i que em costava deixar de llegir per a fer altres coses. Molt recomanable.
Sinopsi:
Aquesta és la història d’una amistat, una amistat que comença el 1987, quan el narrador, un jove aspirant a novel·lista, viatja a una universitat del Mig Oest nord-americà i coneix a Rodney Falk, el seu company de despatx, un excombatent del Vietnam esquerp i inaccessible, iradament lúcid i corsecat pel secret del seu passat. Però aquesta és també la història d’una experiència radical en l’abisme indesxifrable del mal i la culpa, que el propi narrador només aconseguirà entendre i assumir anys més tard, com en una fulguració, quan conegui l’èxit i el que aquest té de corrupció insidiosa. A aquelles alçades la figura imprecisa de Rodney i la seva història devastadora acabaran imposant-se-li amb la força d’allò que és necessari, com un emblema de la seva pròpia història i tal vegada de la condició humana. Amb una escriptura d’enganyosa transparència i una trama que sense treva atrapa al lector, La velocitat de la llum indaga en la nostra il·limitada capacitat de fer mal, en la infinita estupidesa de la guerra i en la infinita estupidesa de l’èxit, però sobretot en el poder de la literatura per enfrontar-se a la realitat i exorcitzar els dimonis
