Lost: Finals alternatius que tenien rodats...

Sant Jordi 2008

Booones!!!

Avui és Sant Jordi. I a casa nostra, celebrem una mena de "diada" oficiosa on les roses, els llibres i l'amor (expressat de moltes formes i maneres) es barregen en una jornada que es viu bàsicament als carrers, on la gent passeja, mira, busca i toca tot el que hi ha a les parades de llibres i roses. Els mitjans de comunicació també acostumen a sortit al carrer, on fan els programes en cèntrics stands on entrevisten escriptors, presidents de gremis implicats en el dia d'avui o celebritats locals.
Aquest any el llibre d'en Zafón suposo que arrasarà, però a part dels bestsellers i els longsellers, hi ha petites joies que espero trobar. Aquest any les editorials han tret els seus escriptors estrella al carrer i sobretot a Barcelona. És la centralització a la capital, evidentment, però per sort, per aqui a Girona, sempre veiem algun autor "autòcton" d'aquestes contrades.

Sobretot, i per sobre de tot, passem-ho bé!!!

Per cert, m'agradaria que em diguessiu quins llibres us han regalat aquest any, aixi tindre algunes propostes per llegir i si m'agraden, recomanar-los al bloc.
De moment us adjunto unes imatges "virtuals" de la diada!

Al còmic Pepe Rubianes: Molts Ànims!

Hola Pepe! Tu no em coneixes, però jo tinc la sensació que tu ets com un tiet llunyà, el transgressor de la familia, aquell que el veig uns pocs cops l'any però que periòdicament tinc present perquè en sento noticies, el veig per la "tele" o el vaig a veure al teatre.`
Segurament aquests dies estàs passant un calvari ja que tot i que la medicina ha avançat molt, la paraula de la malatia que t'han diagnosticat fa por! Bé, primerament fa por. Llavors, amb el temps, suposo, que amb l'humor que et caracteritza, ets fins i tot capaç de treure-li punta al tema i possiblement ja se t'estant acudint coses a dir si cal al proper espectacle. M'equivoco? Segurament no!

Doncs bé, estimat tiet Pepe, t'escric aquestes ratlles en un bloc que mai llegiràs. Serà un text que jo aniré veient, i espero que ben aviat quan la rellegeixi pensi:

Mira, tal dia farà un any que en Pepe va tenir aquest ensurt! Sort que no va ser res!

També et volia dir que estic molt indignat amb alguns energúmens d'aquest món, gent que pretén aprofitar aquest mal trangol que passes per mirar de fer "llenya de l'arbre caigut". Sort que amb tu no podran, però em fot que al món hi hagi tants cretins, saps tiet? Resulta que ells no entenen que la teva feina és ser un bufó, que ets aixi de directe, de políticament incorrecte, d'essencialment humorista i que estàs per sobre de les formes i dels protocols. I clar, com que els toques allò més sagrat: Idiologia política, religió, monarquia, o el que faci falta, ara es volen venjar! Quina colla! En fi, no podràn pas, oi?
Recupera't ben aviat, que et vull veure en el proper dinar familiar, d'acord? I segueix com sempre i no canviis mai! Una abraçada!

Teatre: Com pot ser que t'estimi tant

Aquest cop era divendres. Al Teatre municipal estava força ple i el públic a diferència d'altres vegades, era força jove, suposo que pel refent televisiu de les T que tenia molta gent: "Jet Lag".
La veritat es que esperava amb força expectació aquesta obra, ja que n'havia llegit que era una temàtica diferent a tot el que havien fet les T de Teatre. I relament, em van sorprendre i agradar! Va ser una de les millors obres de la Temporada.
Tot gira al voltant d'una escenografia espectacularment ben dissenyada, que és un personatge més de l'obra i que li dóna força a la història i permet anar-nos transportant fins i tot d'una manera molt creïble en el temps ens els diferents flashbacks que ens porta la història.
Respecte al director Daulte, el puc felicitar pel text i la història que els hi ha escrit, on crec que han pogut demostrar fins on arriben com a actrius! Hi ha un moment a l'obra, quan el personatge que interpreta la Carme Pla explica la seva infantesa que realment fa estralls al públic. Un toc Daulte, sens dubte! A més, la història està ben tramada i és un repte, interpretativament, per les actrius.


Sens dubte una obra que no us podeu perdre!
Consulteu la web de les T

Fitxa Tècnica de l'obra

Dirección
Javier Daulte

Traducción
Víctor Muñoz

Escenografía
Jon Berrondo

Vestuario
Marian Coromina

Iluminación
Albert Faura (aai)
Carlos Lucena

Sonido
Francisco Grande

Con
Mamen Duch, Míriam Iscla, Marta Pérez, Carme Pla, Àgata Roca

Producción
Teatre Nacional de Catalunya y T de Teatre
Con la colaboración de
Ministerio de Cultura – INAEM y Teatre Zorrilla de Badalona

Espectáculo recomendado a partir de 12 años
Duración aproximada
1 h 35 minutos (sin entreacto)

Font: Teatre Nacional de Catalunya

Teatre: Boris Godunov (La Fura dels Baus)

Comentari:
El teatre és ple de gom a gom. La gent s'asseu al seus seients i comença l'obra. Últimament, i ca da cop més, l'espai escenic s'amplia del típic escenari per ocupar el pati de butaques, la platea i tot el teatre en general. No vull explicar gaires coses de com s'ho fan perquè ens doni la sensació que estem realment segrestats a a dins del teatre, però es pot veure com es pot fer reflexionar l'espectador des de múltiples nivells. Amb una escenografia austera (que sembla que sigui del propi teatre) i una cortina on s'hi projecten diferents escenaris virtuals i imatges de video, ens traslladen a diferents escenaris per aconseguir, sempre i en tot moment, que reflexionem sobre l'amenaça terrorista que continuament ens plana al damunt degut als actes dels nostres líders polítics.

Molt recomanable.

Si la voleu anar a a veure, ara faran una estada fins a principis de maig al TNC.

Fitxa Artística de l'obra
Idea original y dirección artística
Àlex Ollé (La Fura dels Baus)

Dirección escénica y dramatúrgia
Àlex Ollé y David Plana

Texto original
David Plana

Dirección musical
Josep Sanou

Creación del vídeo
Frank Aleu
Urano
Escenografia i attrezzo
Alberto Pastor

Vestuario
Catou Verdier

Iluminación
Pere Capell
Àlex Ollén

Vídeo
Joan Rodon

Ajudanta de dirección
Anna Rodríguez

Assistència al diseño de sonido
Damien Bazin

Con
Pedro Gutiérrez, Sara Rosa Losilla,Pep Miràs,Juan Olivares,Francesca Piñón, Albert Prat,Òscar Rabadan,Fina Rius,
Manel Sans.

Agradecimientos

Colaboración en vídeos
Mariona Bassa, Cristina Plazas, Maria Molins, JordiBoixaderas, Jordi Martínez, Norbert Ibero,CarlesCanut, Pere Arquillué, Manuel Veiga, Pere Molina,Miquel Gelabert, Agustí Esteve, Delegación del Gobierno en Barcelona, Òscar Lauroba, Tomás Morató, Pérez Porro, Lucia Valleta, Joan Ortega, RaúlVargas, Xavier Cugat, Associación Catalana de Juegos de Estratègia y Aventura, Volkswagen Espanya.

Colaboración en las locuciones
Angelina Llongueras, Azucena Díaz, Víctor Álvaro,Jordi Andújar, Mercè Martínez, Victòria Pagès, Maria Molins, Lurdes Barba, Pere Molina, Joan Carreras y Oriol Vila.

Font: Teatre Nacional de Catalunya

Teatre: Intimitat

de Hanif Kureishi
Adaptació per a l'escena de Gabriela Izcovich
Traducció de Joan Sallent
Dirigida per Javier Daulte
Producció La Villarroel

Sinopsi
Realment el seu matrimoni és un fracàs? O senzillament està tenint una crisi de valors? Està deixant-se portar per una passió? Pot l’amor durar eternament? “La intel•ligència consisteix a saber valorar allò que nosaltres hem creat”, li diu Asif al seu amic Javier perquè reflexioni sobre la seva parella i no tanqui les portes a la vida que té construïda. Però Javier, després de sis anys de convivència, està decidit a començar una nova etapa.
La resposta a aquestes preguntes va creant una història sobre l’escenari, barrejant-se amb el sentiment de culpa, els records, la por a allò desconegut i l‘esperança de trobar la felicitat.

Repartiment
- Joel Joan
- Clara Segura
- Pepo Blasco
- Elena Fortuny
- Josep Julien

Comentari

Eren les nou de la nit del dissabte 16 de febrer. Erem al Teatre Municipal de Girona, i nosaltres ja erem als nostres llocs...El públic, força jove, esperava amb impeciència la sortida del famós Joel Joan, un monstre en escena.
La veritat es que l'obra em va agradar, però trobo que en Joel estava una xic desmesurat, desgastava energia per tot arreu, i eclipsava força la resta de repartivament, sobretot la meva estimada Clara Segura, que la trobo una de les millors actrius del moment...És una bèstia de teatre difícil de contenir, suposo...
De tota manera, és una obra en la que riureu (recomano sobretot l'escena a la consulta de la psicòloga) i que, sobretot, tindreu la sensació d'estar espiant per un forat les reaccions, pensaments i sensacions més intimes d'algú.

Lost: 4x08 Meet Kevin Johnson Sneak Peeks

Promo 1

Sneak Peek 1

Sneak Peek 2