Els estudiants que accedeixin per primera vegada a la universitat a Catalunya el curs 2009-2010, quan la major part de les actuals diplomatures i llicenciatures s'hagin reconvertit en títols de grau, hauran d'aprendre anglès al llarg dels quatre anys de carrera i acreditar-ne el domini, fins a arribar al nivell requerit en els respectius plans d'estudis, per obtenir el títol. L'exigència començarà afectant el setembre vinent els estudiants que accedeixin a les primeres 35 titulacions oficials de grau amb què s'inaugurarà la reforma universitària.
Nou de les 12 universitats catalanes, sis de públiques i tres de privades, esgoten el termini per aconseguir de la Conselleria d'Innovació, Universitats i Empresa l'autorització formal per oferir els primers 35 títols oficials adaptats al nou espai europeu d'educació superior, un mercat comú que, a partir del 2010, es pretén que faciliti la mobilitat d'estudiants i professors entre els països de la UE.
Universitats ja ha avisat, no obstant, que per aconseguir el plàcet les propostes de les universitats han de fer constar "l'exigència del coneixement d'una tercera llengua, preferentment l'anglès, amb un nivell adequat i d'acord amb les necessitats que tindran els titulats en cada estudi". Reclama, a més, que "s'especifiquin els mecanismes que facilitaran l'aprenentatge d'aquesta tercera llengua i les formes d'acreditació previstes". En el cas contrari, "no hi haurà autorització", va confirmar la comissionada d'Universitats i Recerca, Blanca Palmada, a aquest diari.
La iniciativa persegueix fer front a una evident debilitat: la majoria d'estudiants arriben a la universitat amb un coneixement deficitari de l'anglès que hipoteca les seves possibilitats d'accés a la informació, les expectatives de mobilitat internacional i la seva ulterior competència professional.
SENSE BAGATGE
Per posar un exemple, en el cas dels mestres, la majoria dels titulats que accedeixen per primera vegada a un lloc de treball no tenen el bagatge necessari per poder impartir matèries no lingüístiques en anglès, una opció amb una eficàcia que ja ningú discuteix si es vol que, al finalitzar l'escolarització obligatòria als 16 anys, els alumnes sàpiguen comunicar-se en aquesta llengua. Circumscriure el coneixement de l'idioma estranger a les hores, sempre limitades, en què s'imparteix la matèria lingüística en col.legis i instituts és, segons els experts, insuficient.
Els reiterats intents en l'àmbit universitari amb l'objectiu d'incrementar les habilitats dels estudiants en una llengua estrangera, a través dels diferents cursos voluntaris i les escoles d'idiomes dels mateixos centres universitaris, han tingut un abast de fet limitat. D'aquí ve la renovada voluntat de l'Administració, que ara ha vist l'oportunitat d'atacar aquest dèficit aprofitant l'obligada conversió de les diplomatures i llicenciatures en títols de grau.
Aquesta no és l'única mudança que s'acosta. La demanda de nou accés als 35 primers títols adaptats al mercat comú europeu que es volen començar a oferir a partir del curs 2008-2009 s'haurà de situar al voltant dels 80 estudiants, "excepte en casos singulars que hauran de justificar-se expressament", i "mai per sota de 30", es fa constar en el document definitiu que fixa els criteris per elaborar el mapa de títols de Catalunya.
JUSTIFICAR-NE LA DEMANDA Per poder avaluar la viabilitat de les carreres, el document proposa que en les sol.licituds s'"incloguin elements que indiquin que hi ha una demanda real, social i d'estudiants", que s'"aportin estudis i avals externs" que justifiquin la necessitat de programar- les i que es comptabilitzin les sol.licituds de places que han registrat els últims anys les titulacions afins com a mesura orientativa.
Davant dels dubtes sobre la viabilitat d'una titulació es proposa una única sortida per oferir- la: compactar l'oferta. O sigui, crear estudis amb uns primers cursos comuns a altres disciplines i introduir la diversificació que conduirà a l'obtenció d'un títol diferenciat a partir del tercer any de carrera. Aquest model, que algunes universitats havien començat a posar en pràctica amb les especialitats filològiques que tenen escassa acceptació, s'obre a altres branques de coneixement, com Geografia, Història i Història de l'Art.
Les carreres europees també hauran d'incloure a partir d'ara la previsió de programar un període de pràctiques externes, que es portaven a terme durant els dos últims cursos. No seran necessàriament obligatòries per als alumnes, encara que "hauran de contribuir a desenvolupar competències que afavoreixin l'ocupabilitat dels titulats".
Font: JORDI CASABELLA El Periodico
