Hola Pepe! Tu no em coneixes, però jo tinc la sensació que tu ets com un tiet llunyà, el transgressor de la familia, aquell que el veig uns pocs cops l'any però que periòdicament tinc present perquè en sento noticies, el veig per la "tele" o el vaig a veure al teatre.`
Segurament aquests dies estàs passant un calvari ja que tot i que la medicina ha avançat molt, la paraula de la malatia que t'han diagnosticat fa por! Bé, primerament fa por. Llavors, amb el temps, suposo, que amb l'humor que et caracteritza, ets fins i tot capaç de treure-li punta al tema i possiblement ja se t'estant acudint coses a dir si cal al proper espectacle. M'equivoco? Segurament no!
Doncs bé, estimat tiet Pepe, t'escric aquestes ratlles en un bloc que mai llegiràs. Serà un text que jo aniré veient, i espero que ben aviat quan la rellegeixi pensi:
Mira, tal dia farà un any que en Pepe va tenir aquest ensurt! Sort que no va ser res!
També et volia dir que estic molt indignat amb alguns energúmens d'aquest món, gent que pretén aprofitar aquest mal trangol que passes per mirar de fer "llenya de l'arbre caigut". Sort que amb tu no podran, però em fot que al món hi hagi tants cretins, saps tiet? Resulta que ells no entenen que la teva feina és ser un bufó, que ets aixi de directe, de políticament incorrecte, d'essencialment humorista i que estàs per sobre de les formes i dels protocols. I clar, com que els toques allò més sagrat: Idiologia política, religió, monarquia, o el que faci falta, ara es volen venjar! Quina colla! En fi, no podràn pas, oi?
Recupera't ben aviat, que et vull veure en el proper dinar familiar, d'acord? I segueix com sempre i no canviis mai! Una abraçada!
