dimarts, 18 de març de 2008

Cinema: El Gran Lebowski


Encara estic rient...jajajaja! Quina gran pel·licula dels germans Cohen...La vaig veure fa una 4 dies i quan penso en algun diàleg o escena encara mantinc intactes les ganes de riure com si ho estés veient...

Una "peça" potser no apte per a tots els humors (també val a dir-ho), i que ningú s'esperi una obra de reflexió, però té aquell "univers Cohen" que embarga tota l'obra i on els personatges secundaris estan força ben construits i els diàlegs són molt divertits.

Una història que s'inicia amb una confusió...i que ens acompanya fins a episodis inversemblants, però que com un tot, ajuden a fer dinàmic el metratge.

Els diàlegs són un dels punts forts, on tota la sèrie de freaks que ens mostra la pel·lícula, hi tenen un paper important...La reacció d'el Nota (the Dude) en determinades parts de la pel·licula, en el llenguatge "no verbal" que ens mostra, també són genials.

Realment aconsellable, en tot moment, i si estàs trist també...Perquè, si no la veus, com diu el personatge interpretat per en John Goodman "Vas a conocer el dolor"... ;)

4 comentaris:

Jean Robur ha dit...

Hola David. De fet disenteixo del teu entusiasme. La vaig trobar molt inflada la pel·lícula, i aixó que m'en havien parlat molt bé. I no perquè acabi mig malament, sinó perquè prens moltes expectatives i al final decepciona. Em va passar quelcom semblant amb Fargo, que tenia punts d'arrancada molt bons, però que al cap de mitja hora, ja saps qui morirà i per descomptat, de com acabarà.

David Lozano ha dit...

Hola "Jean"! (Disculpa però no sé el teu veritable nom...)

M'en alegro que hagis passat pel meu poc transitat bloc. I també me n'alegro que a tu no t'agradés la pel·licula, ja que això em recorda com de ric i variat pot arribar a ser aquest món.
Possiblement en el teu cas va passar al contrari que en el meu. M'explico. Diuen que la satisfacció és igual a la realitat menys les espectatives. És a dir, expressat a mode de fòrmula:
SATISFACCIÓ = REALITAT - EXPECTATIVES.
Potser a diferència de tu, perquè no me n'havien parlat, no n'esperava gaire, tot i que m'encanten els Cohen. I potser per això em va agradar tant...Potser es que aquell dia tenia el riure fàcil...o potser vaig anar una mica més enllà ja que tinc coneixença d'algun "Dude" català que viu a prop...Tampoc ho sé...però sento per tu que no t'agradés ja que segurament m'ho vaig passar millor jo durant els minuts del metratge.
En quant a Fargo, crec que més que mantenir el misteri de "qui morirà" al final i de "com acbarà" jo crec que el que pretenien donar-nos a coneixer una part de la societat de l'anomenada "Amèrica profunda" (referida als EUA).
Doncs bé, ara ja només queda que em propossis almenys un llibre, una peli i un grup de música per saber què consideres tu "bo". Fins aviat!!

Jean Robur ha dit...

He David, ja qui som i que ningú s'hi vol afegir, continuaré polemitzant. Exacte, també pot ser que per circumstancies d'aquell dia, no sintonitzes amb l'ona que em proposaven els germans Coen, encara que ja n'he vist unes quantes dels idem i potser el culpable de tot sigui jo mateix que no acabo de captar les seves indirectes. Del Gran Lebosky jo també sóc del parer que el Jeff Bridges fa un paperàs i el persontatge doncs es molt ben trobat, però aquest anticlimax que no s'acaba de entendre al final amb la mort del Steve Buscemi, doncs per mi, fa com un efecte estrany, i el John Goodman el veig passat de voltes, mentres el Bridges el clava el personatge.
Amb el que dius de Fargo, comparala amb, per exemple El silenci del anyells, on les trames i subtrames estan molt ben posades. La poli embarasada doncs lo bo era aixó, que per mi tenia de ser la primera poli embarasada que surt al cinema, però per l'historia no deixa de ser una altra que ja s'ha explicat altres vegades.
Osti, David, no, no, que va, potser en sé menys que tu, i tampoc vull fer-me el pedant, de que una peli es mes bona que l'altra. El que vull que encara que estigui poc transitat el teu blog, segueixis opinant i si s'escau, tindràs el meu punt de vista. Mira, ja que em parlat de l'America profunda, et deixo un enllaç d'un documental que si pots mira'l.

http://es.youtube.com/watch?v=aV5hezwCl8Q

Salutacions i fins aviat,

Jean Robur

David Lozano ha dit...

Hola Jean!

Tranquil, que no t'ho deia pas perquè jo em cregui que en sé més que tu o que els altres! Simplement opinem, que és gretis, no? A més, això ens pot permetre veure altres punts de vista!
Donaré un cop d'ull quan la feina m'ho permeti a l'enlleç que em passes! Fins aviat!