Aquesta fotografia la vaig fer la setmana passada quan estava de vacances pel camí de ronda entre Calella i Llafranc. Tota la Costa Brava és fantàstica però aquest racó és molt especial.
D' adolescent, quan tenia cabòries al cap, hi caminava per poder pensar. Ara hi acostumo a anar amb la meva parella a passejar, a guadir del paisatge, del sol de primavera i de les platges que hi pots anar trobant.
Si no el coneixeu, us animo a anar-hi. De vegades el paradís es troba a la cantonada de casa. No cal anar sempre a l'altre punta de món per tenir revelacions místiques, no trobeu?
Fins aviat!
2 comentaris:
Cadascú que pensi el que vulgui, jo només deixava la pregunta a l'aire...
Però crec que la gent viatja moltissim a fora del nostre petit país per coneixer coses noves, cultura, o simplement fer-se la foto a l'altre punta de món.
Personalment penso que moltes vegades no valoren el que tenim al costat de casa, precisament perquè és massa a prop i no queda bé dir a la feina que no has viatjat a l'estranger.
Però el curiós del cas es que venen un fotimer de turistes a l'any a gaudir de les nostres platges, paratges, gastronomia, etc.
Doncs si hem tingut la sort de nèixer aqui, perque no aprofitar-ho?
Primer cal coneixer els limits de casa nostra, i un cops els tinguem clars, podem començar a moure'ns millor per la perifèria de les nostres fronteres.
David,
Estic totalment d'acord amb que la passejada val la pena. Sobretot a començaments de primavera o fins i tot a la tardor.
Nosaltres hem fet aquest camí de ronda des d'Aiguablava i és molt bonic. Suposo que és similar al que proposes.
Està bé esperar a la tarda, quan es pon el sol i aprofitar la llum per fer alguna fotografia.
Salutacions
Publica un comentari a l'entrada