Girona va acabar dissabte, la 51a exposició de flors, monuments, patis i jardins. El Temps de Flors és doncs, una bona excusa per retrobar-nos amb antics racons de la ciutat que visitem poc, com el barri vell, els banys àrabs, el claustre de la catedral, el passeig arqueològic, o la perduda vall de Sant Daniel.
Si en tenim possibilitat, val la pena posar-hi tots els sentits dels que disposem: Amb la vista observarem creacions i muntatges insospitats; amb l'olfacte, gaudirem de nombroses olors si ens afanyem a visitar-la els primers dies; el tacte ens permetrà tocar parets mil·lenàries de pedra freda o llambordes obstinades a perdurar al llarg dels segles...
En fi, un recorregut al gust i mida del protagonista, que permet passar una estona agradable amb parella, amics o sol, molt recomanable per la mainada (sobretot en hores de poc sol), i que des d'aqui us convido a gaudir-ne l'any vinent.
Per cert, vàreu visitar-la aquest any? Que us ha semblat? us agrada?
Per acabar el "post", us adjunto unes fotografies (amb perdó dels que realment en saben fer) que em vaig atrevir a fer amb la meva càmara de butxaca.
Fins aviat!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada