Girona Temps de Flors 2007

Com anem?

Ahir diumenge es va acabar el Girona Temps de Flors 2007. Aquesta cita floral, que cada any que passa es consolida més com el gran certamen primaveral de Catalunya, omple la ciutat d'una forma especial d'art.
Aquest any la vaig visitar el dimecres, i tot i que els canvis climatològics tipics d'aquesta època de l'any em van fer una mica la guitza i no vaig poder observa-la completament, vaig poder fer un recorregut força ampli pel barri vell i Sant Daniel.

Us adjunto algunes de les fotografies que hi vaig fer, amb la meva nova càmara. Espero que si no us heu animat, hi aneu l'any vinent. Com ja us vaig dir l'any passat, val molt la pena ;)

Idaho y Utah

Ei!

Quant de temps, eh? Dissabte vaig a anar a veure al teatre municipal, l'obra Idaho y Utah, de l'Albert Espinosa. I es que aquest tipus em cau molt i molt bé, tant el que fa, com tal i com ho fa. Quines ganes de viure que té! I quin sentit de l'humor (àcid, a voltes) però dimensionat si saps el que ha hagut de passar...

No ho sé, tant sols diré que l'obra tracta de un futur proper, on una injecció pot fer-nos passar la necessitat de dormir, i per tant ens convertim en una mena d'espècie millorada i més rendible ja que podem treballar més hores, aprofitar més el dia, etc, etc, etc. I que la idea dels 2 protagonistes, és fer una mena de comiat del son d'un d'ells, el que ha decidit deixar de dormir. I llavors...
Deixeu-me dir que aquesta obra va guanyar el premi a la millor obra de teatre a Barcelona del 2006 i que per poc que pogueu, mireu d'anar-la a veure, encara que us hagueu de desplaçar: Val la pena. Això si, intenteu agafar les primeres files, sobretot si sou propensos a ser durs d'orella, ja que l'única critica és el volum de veu dels actors.

Tret de sortida de l'Any Masó (Setembre 2006 - Setembre 2007)

Bones a tots!

Dimecres vaig tenir el privilegi d'assistir a l'acte inagural de presentació de tot el que suposarà des del setembre d'aquest any 2006 fins el setembre de l'any vinent, l'Any Masó.

Al llarg d'aquest any, la Comissió de l'Any Masó, juntament amb les entitats col·laboradores, han impulsat tot un seguit d'exposicions i events per tal de difondre a tothom la figura de Rafel Masó, com a arquitecte noucentista que va revolucinar la Girona del seu temps, però també com a escriptor, politic, interiorista, i sobretot, ciutadà compromès.

Us recomano seguir de ben aprop les activitats que es faran, que visiteu les exposicions i si podeu, feu alguna de les rutes guiades (o pel vostre compte) dels edificis que va arribar a dissenyar (la casa de la Punxa, la farinera Teixidor, a Girona, la casa Cendra a Anglès, etc.)

Crec que si participeu en algun dels events d'aquest any, estaria bé que si en teniu ganes, ens ho fessiu saber a tots. Jo, almenys, aixi ho faré!

Gaudim tots de l'Any Masó!

Donnie Darko, esquizofrènic... o no?

Tot i que no recordo ni si la van emetre més enllà d'un mes als cinemes de Girona, Donnie Darko és avui dia, el que anomenariem una "pelicula de culte". O no. ;) De fet, aqui és on entreu vosaltres. Sobretot si l'heu vista, podreu opinar de què us va semblar.

És l'esquizofrènia la responsable de les alucinacions d'en Donnie? Creieu en els universos tangents que es creen en l'espai-temps i que son altament inestables i que només poden percebre persones hiper-sensibles, com en Donnie?

En fi, que m'agradaria obrir el debat: Què creieu que passa a la pel·lícula? I perquè riu ell al final de la mateixa a la seva habitació?

Vinga, que és obert a tothom!

La vida vista per un adolescent que no sap dir mentides

Quant de temps!!

Aquest cop he fet vacances anticipades al blog! ;) En fi, això va com va, ja ho sabeu tots.

Últimament estic llegint força, sobretot llibres de temàtica de la programació informàtica, que és al que em dedico. Pero sempre (sobretot per vacances) trobo estones per llegir altres noveles, llibres, contes, poemes, etc.

Un dels últims que m'ha arribat a les mans és "El curiós incident del gos a mitjanit", de Mark Haddon. Un llibre molt recomanable, que tracta d'un adolescent, en Christopher, que té 15 anys i pateix una mena d'autisme que li dificulta una mica més del normal la ja complicada etapa vital. Aquest trastorn que pateix, el fa viure segons una lògica molt personal i de vegades, dificil d'entrende pels altres adults. Odia el marró i el groc i que els menjars es barregin al plat. Ah, i no sap dir mentides! Li encanten la lògica i les matemàtiques, els ordinadors, i no suporta que ningú el toqui!

Podrà en Christopher resoldre "El curiós incident del gos a mitjanit" emulant al seu admirat Sherlock Holmes?

Estatut 2006: Val la pena?

Hola a tots,

L'Estatut d'Autonomia d'una comunitat autònoma, és la "Llei de lleis" per aquest territori. Com que de moment no som un Estat, ens haurem de conformar amb això?
o no?
Perquè es clar, quina és la alternativa?
Es a dir, de debó serveix d'alguna cosa fer una mena de "vaga de fam politica"?

Tots creiem que podem aspirar a més, és més, HEM d'aspirar a més...Però d'alguna manera hem d'avançar i dificilment ho farem tot de cop. ERC proposa un vot de càstig, un vot negatiu, un vot que permetrria al PP legitimar tot el que ha fet perque diria que realment el poble de Catalunya i el poble d'Espanya han decidit democraticament que no volen un nou Estatut. I crec que ERC té bones intencions, però s'equivoca, perquè, sincerament, sé que s'ha de lluitar i intentar defensar els teus drets, però quedar-nos en el 79 em sembla una mala idea.


Us han convençut els del SI, sobretot després de veure la manera com defensen amb dents i ungles els del PP el NO?
Creieu que es el millor per Catalunya?
Passeu del tema de la politica i preferiu que parlem dels PowerPoints?

Què en penseu?

Els "simpàtics" PowerPoint

Qui de vosaltres no ha rebut mai un PowerPoint?...Tu?...N'estàs segur? Què passa, que vius aïllat a Islàndia i no tens cap compte de correu gratuit? Que t'has passat els últims 10 anys tancat a una cova al desert?

No, amics no, desenganyeu-vos: TOTS hem rebut els típics powerpoints, des dels de les ties en pilotes fins als que pretenen fer un mon millor.

Segurament, el que son un recull d'imatges boniques són un dels pocs que s'en salven, d'aquesta crítica. Sobretot si no tenen text. Però no patiu, son els que menys es reben (ostres amb en Murphy i la seva Llei...)

Tots tenim el tipic company de feina que li van els de caire sexual/pronogràfic i reenvia a tots els contactes els que li envien a ell, colapsant el servidor de correu de l'empresa. Però a ell això li és igual: Lo important és clickar, clickar, clikar...Send, send, send!!!

Llavors hi ha els de les cartes en cadena, que son aquells que després d'un text pèssim sobre el Bé i el Mal, et diuen que si no els reenvies, baixaran deu follets del fluorescent (que es veu que tots en tenim un tribu de follets que viuen a sobre dels fluorescents de les oficines) i et lligaran a sota la taula i t'obligaran a veure els episodis de "Heidi" comentats per la Leticia Sabater! O que quan surtis de casa, t'atracaran, caurà l'edifici, la parella et deixarà, tindràs un accident de cotxe i si sobrevius, segurament l'endemà baixaran la tribu de follets dels fluorescents i et remataran! Per favor!!

Segur que teniu la vostra pròpia opinió al respecte! Doncs la vull saber! Apa, animeu-vos que aquest post portarà cua...

Per cert, en podriem fer un PowerPoint, no? ;)