divendres, 5 d’octubre de 2007

Amsterdam transforma contenidors en miniapartaments


Tenen bany, cuina, parquet, finestres i balcons

I es que qui no s'adapta i es conforma es perquè no vol! Si jo moltes vegades he dit mig en broma: "Qualsevol dia m'en vaig a sota un pont, ho cobreixo una mica i m'instalo allà perquè tal i com està el mercat inmobiliari". I es que no se m'havia ocorregut que també puc "Okupar" un contenidor, com els joves d'Amsterdam.

Fora bromes, pot ser una bona idea per assolir habitatge assequible pels joves i no tant joves. Una solució que he cregut que valia la pena esmentar.

noticia:

"Quan els vaig dir als meus amics de Barcelona que visc en un contenidor, no em van creure". Patricia, de 22 anys, és una dels 1.500 estudiants d'Amsterdam allotjats en aquestes grans caixes metàl.liques de 12 metres per 2,5, concebudes per al transport de mercaderies. Estudia màrqueting i resideix a Bijlmermeer, una petita zona industrial del sud de la ciutat. Amuntegats en cinc pisos, els contenidors formen edificis com els altres, amb grans finestres i petits balcons. Al marge d'algun problema de soroll, Patricia es considera afortunada: "Per 250 euros al mes, calefacció i internet inclosos, tinc un lloc per a mi a Amsterdam, sense haver de compartir el bany ni la cuina".
El 2003, l'ajuntament de la capital holandesa s'enfrontava a una greu falta d'allotjaments per a estudiants. Més de 7.000 joves estaven en llista d'espera. Es va obrir un concurs per trobar solucions movibles i barates, i el 2004 Tempo Housing va ser una de les empreses que van proposar la vida en un contenidor. "Al principi hi havia escepticisme, però vam fer un prototip per convèncer la gent", explica Quinten De Gooijer, el seu director. "D'aquí a 10 anys, quan la ciutat vulgui que marxem, ho podrem carregar tot en camions i reconstruir-ho en un altre lloc, i fins i tot exportar els nostres productes", afegeix.
Molt sol.licitada a l'estranger, Tempo Housing es disposa a entregar a Nigèria un hotel de tres estrelles aixecat sobre el mateix principi. Comprats nous a la Xina, els contenidors són transformats en una fàbrica a prop de Hong Kong. Allà se'ls incorpora la cuina, el bany i les finestres, sense oblidar el parquet flotant ni l'aïllament de les parets. Cost per unitat: 13.000 euros a la sortida de la fàbrica, 15.000 euros amb el transport fins a Europa, 19.000 euros si se li sumen els elements exteriors --balcons, galeries i escales--, instal.lats a Holanda.

Cafè i supermercat
Una cambra d'aire separa cada pis, per aïllar-los més bé del soroll. En blocs de sis, els contenidors disposen de calefacció central de gas i d'un sistema de ventilació. Al peu dels allotjaments estudiantils s'han construït, amb el mateix material, un cafè, un supermercat i l'indispensable taller de reparació de bicicletes.
A l'altra punta de la ciutat, en un antic moll del port d'Amsterdam, contenidors blaus, blancs, vermells i taronges també alberguen estudiants. Al moll NDSM, temps enrere ocupat per drassanes, projectes alternatius i cibercafès en prenen el relleu. El lloc és magnífic, encara que la vida no està tan ben organitzada com a Bijlmermeer. Aquí no hi ha supermercat, ni pati interior per impedir els robatoris de bicicletes ni, sobretot, calefacció central. Norah, 20 anys, futura auxiliar de veterinària, es queixa del soroll i del fred hivernal en aquests allotjaments concebuts per a la universitat tecnològica de Leyde. "Però pel lloguer que paguem no ens podem queixar --relativitza--. Viure en un contenidor costa la meitat que una habitació a la ciutat".


Font: El Periodico