dijous, 4 d’octubre del 2007

La pell freda (Albert Sánchez Piñol)


Aquest llibre m'el va deixar el meu amic Pep Bruguera. I em va captivar des de la primera plana. Per fi un autor de ciència ficció en català, un autor esplèndid, que val la pena seguir. La novel·la t'atrapa entre les seves planes i no et deixa anar. Molt recomanable.

Sinopsi:
Quan el van desembarcar a la platja amb una xalupa, el va sorprendre que l'únic habitant de l'illa no sortís a rebre'l.
Però aviat descobreix que apareixen cada nit molts visitants misteriosos i amenaçadors. Des d'aquest moment, la seva vida -que haurà de compartir amb el brutal Batís Caffó i Aneris, la de la pell freda- es converteix en una lluita frenètica amb ell mateix i amb els altres, on es barregen els sentiments de rebuig i de desig, de crueltat i d'amor, de por i d'esperança.
La pell freda és una apassionant novel·la plena d'intriga i d'aventura que, alhora, ens fa viure íntimament els grans interrogants de la condición humana. Llegiu com comença:
"Mai no som infinitament lluny d'aquells qui odiem. Per la mateixa raó, doncs, podríem creure que mai serem absolutament a prop d'aquells qui estimem. Quan em vaig embarcar ja coneixia aquest principi atroç."


Albert Sánchez Piñol sorprèn per la capacitat literària de crear una història que el lector no podrà oblidar.
És difícil explicar aquesta novel·la. Com és difícil començar-la i no sentir-se arrossegat. Stevenson i Conrad no són gaire lluny. O Lovecraft.

Autor: Albert Sánchez Piñol
Editorial: La Campana